Esclifador?

De ruta per Celrà amb el programa Divendres descobreixo una arma diabòlica que els nens d’ara, massa pendents de les espases làser, ja no coneixen. Rebia el fascinant nom d’esclifador i consistia en un disparador de boletes de lledoner. Estic a les enfosques, que diuen per allà, sobre l’etimologia del mot. Potser té alguna relació amb esclafir (per metàtesi) o amb esclofa (clofolla) però són meres especulacions recreatives. Alguns celranencs també la coneixen amb el nom de petador, que és com els sabadellencs anomenen el fuet. El DIEC recull una accepció explosiva del petador: “Paper plegat de certa manera que, en donar-li una forta sacsejada, es desplega i peta”. Però l’esclifador de Celrà és una llançadora. De fet, em va fer pensar en les carcasses cilíndriques de boli Bic (cristal) que als Salesians d’Horta fèiem servir per disparar-nos grans d’arròs o boletes de paper. De la mitja dotzena d’accepcions que l’Alcover-Moll dedica al mot petador veig que la tercera correspon a l’arma celranenca: “Canó fet d'una tija vegetal, principalment de saüquer, dins el qual es posa una bolleta, i fent pressió amb un èmbol, aquella surt amb certa força i produeix una petita detonació; cast. taco, tirabola.” Bona revetlla!

Màrius Serra. Motacions al suplement de Cultura de El Punt-Avui, dijous 21 de juny de 2012 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma