dijous, 7 de juny de 2012

L'ampolla viatgera

Francesco Piccolo és un escriptor italià que ha treballat de guionista amb Nanni Moretti. Fa un parell d’anys va tenir un notable èxit a Itàlia amb un llibre ambiental fet de retalls que porta per títol Momenti di trascurabile felicità. Ara que Anagrama l’ha traduït al castellà (Momentos de inadvertida felicidad) és un bon ídem per recuperar una de les moltes microhistòries que hi explica. El llibre conté molts records puntuals, breus com tuits i personals com anotacions en un dietari, però també en desplega d’altres que són més narratius i socials. Entre aquests segons hi ha una constatació fascinant. Piccolo ens situa en el marc dels sopars a casa d’amics i posa el focus en l’ampolla de vi que solem portar els convidats com si ens calgués un salconduit per entrar a l’àpat. O vi o postres, esclar, però amb preponderància, a Roma (i aquí) pel vi. Tots sabem que no cal, però tots la portem. La seva descripció morosa explora la variabilitat de situacions que es poden produir en aquests casos i en destaca una: l’ampolla de vi que es queda sense obrir a la cuina dels amfitrions, que ja n’estaven ben proveïts. Com més convidats hi ha, més possibilitats també de que l’ampolla que hem portat quedi a la cuina, incòlume. És el que li passa a Piccolo amb una ampolla de procedència prou exòtica com per recordar-la. Va a un sopar i allà la deixa. Però unes setmanes més tard, va a sopar a casa d’uns altres amics que no tenen cap relació amb els anteriors i se la torna a trobar allà, tancada. S’hi acosta discretament i comprova que, en efecte, és la mateixa que ell va portar al sopar anterior. Aleshores comença a imaginar-se el recorregut de l’ampolla per les cases de ciutadans romans amb amics comuns, de cercle en cercle, portada com a penyora pels anteriors amfitrions, que no la van consumir. I Piccolo, emocionat, fa un elogi de l’ampolla viatgera i escriu que deu conèixer millor les cases de Roma que no pas els mateixos romans. Fins que una nit, mesos després, uns convidats a sopar a casa seva apareixen amb aquella mateixa ampolla d’etiqueta exòtica a la mà. L’ampolla torna a la casa de la qual va sortir. Mentre fabula sobre la possibilitat que el vi estigui enverinat, intenta recordar si ell va comprar-la mai o si ja havia entrat a casa seva de mans d’un convidat. I prefereix no esbrinar-ho. 

La història de l’ampolla viatgera de Piccolo recorda molt el cas Bankia. En aquest cas, el vi sí que estava enverinat, tòxic per mala gestió, i va transitar lliurement de casa en casa pels millors menjadors (i menjadores) de Madrid. Ara, el silenci patriòtic de Mafo recorda la reacció final de Piccolo. Encara bo que un amfitrió alemany va obrir l’ampolla de vi espanyol.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum de dilluns, 4 de juny de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir