dijous, 14 de juny de 2012

Negacionisme en viu

El president sirià Baixar al-Assad diu que condemna la massacre de Hula. També ha dit que només un monstre la podria perpetrar. Atès que la majoria d'indicis ens porten a creure que ell és qui hi està al darrera, la paraula que ens tradueixen de l'àrab com a monstre sembla triada amb un grau especial de cinisme, en un equivalent letal de la falsa modèstia. A més, al-Assad també ha dit que ni la llengua àrab ni cap de les llengües humanes no són capaces d'expressar l'horror viscut pels seus súbdits, presumptament assassinats per les milícies que ell mateix auspicia. L'únic que sé fer en llengua àrab és comptar de l'u al mil. M'ho vaig aprendre de memòria l'estiu de 1992 en el trajecte d'autobús que separa Amman de Damasc, quan Baixar tot just devia acabar els seus estudis d'oftalmologia i el seu pare Hafez governava el país amb mà de ferro. Vaig practicar el que havia après durant les setmanes següents, regatejant com un Messi desbocat pels basars de Damasc, Alep i Homs. No tinc, doncs, cap coneixement no aritmètic de la llengua àrab, però sé llegir en d'altres idiomes i els asseguro que l'horror de Hula és perfectament descriptible en tots els que conec. Això no vol dir que el llenguatge verbal no tingui límits i que existeixi un territori que només cobreix el silenci, però allò indicible ho és només per imposició. Em remeto a l'extensíssima literatura que han generat les massacres del segle passat, des de l'Holocaust al genocidi armeni, passant per molts fets de sang d'una cruesa similar al de Hula que van haver de viure els nostres pares i avis a poca distància d'on ara estiguin llegint aquest rum-rum. Verbalitzar l'horror a través de l'escriptura implica preservar-ne la memòria i, alhora, establir un terreny des del qual combatre'l. Quan algú diu que no hi ha paraules per explicar una cosa, més que no pas admetre els evidents límits del llenguatge, ens està dient que no l'explicarà.

D'aquí neix el negacionisme en les seves múltiples modalitats, que moltes vegades inclouen la falsificació documental, la invenció d'enemics (exteriors o interiors), l'atribució de la versió oficial a d'altres fonts que en realitat en difereixen substancialment o la traducció intencionadament errònia de textos a d'altres llengües. Totes aquestes circumstàncies s'ha donat en els casos més flagrants de negacionisme, com poden ser el de l'Holocaust jueu que alena el discurs mortífer dels grups neonazis que prosperen arreu de les democràcies europees o bé el negacionisme turc del genocidi armeni. Tot això passa a   Síria ara mateix. El discurs d'al-Assad sobre la massacre de Hula és un cas de negacionisme en temps real, en rigorós directe.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del dilluns 11 de juny de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir