dijous, 7 de juny de 2012

Padellàs?

 Les localitats amb una tradició artesanal molt marcada preserven l’argot propi de l’activitat i sovint l’estenen al llenguatge figurat. A Verdú, terra de ceràmica negra en la qual els càntirs són atuells més grossos i dels càntirs de beure aigua en diuen sillons, topo amb un munt d’expressions relacionades amb aquesta activitat. Naturalment, n’hi ha que també circulen per l’àmbit general, com ara “no estar per brocs” o “engegar algú a pastar fang” (“amb lo morro”, afegeixen ells quan la cosa s’agreuja). Però també n’hi ha d’altres de més particulars. Per exemple, “plorar més que els de Verdú” (no pas perquè els verdunins siguin ploramiques, sinó perquè els càntirs ploren en el procés d’elaboració) o bé “ser un padellàs”. Un padellàs és un tros de terrissa que es trenca en el procés d’elaboració. Els padellassos, tot i quedar inservibles per a la seva funció primigènia, tenen molts usos alternatius: per plantar-hi flors al jardí, per fer de runa quan cal emplenar una superfície abans d’enrajolar-la... Pur material de reciclatge. Padellàs, de fet, té el mateix origen que paella, amb aquesta forma augmentativa que inclou un punt despectiu. És per això que si a Verdú et diuen que “ets una mica padellàs” t’estan dient que ets un inútil. 

Màrius Serra. El Punt-Avui. Motacions a Cultura del dijous 31 de maig de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir