dijous, 7 de juny de 2012

Rima de risc

El Cicle Josep Pedrals a La Seca Espai Brossa és un regal dels déus verbívors. De primer, En comptes de la lletera i des del dijous El furgatori. Dues bones propostes escèniques  que neixen del doll verbal d'un poeta excepcional, capaç de parlar en glosa en comptes de fer-ho en prosa, com un simple personatge de Molière. Pedrals és la sonada excepció que confirma moltes regles sobre la vivor del català: va publicar sonets als diaris, fa novel·les rimades i desarrimades, com El Furgatori que ara es pot veure a La Seca o la recentíssima El Romanço d'Anna Tirant (tots dos editats per Labreu), va fer duet musical amb el gran Guillamino al projecte Endoll i treballa musicalment amb una banda atípica: Els Nens Eutròfics. Res d'en Pedrals ens sorprèn als que el seguim des que era un marrec salat que regava amb la seva vèrbola prodigiosa els recitals del mestre Casasses. Res no ens sorprèn perquè cada mot és sorpresa, dit i redit, fet i refet, respirat i mastegat amb un talent de velocitat constant que el poeta ateny calçant un salamot, que és el salacot dels vers exploradors del vers. Pedrals (1979) pertany a una generació hedonista que s'adona que l'única possibilitat d'enfrontar-se a l'edat madura és des de la perplexitat. Sense haver escrit mai teatre, ara Pedrals es veu doblement representat i fins i tot puja a l'escenari per representar-se. Mai no ha entès l'escriptura lluny de la parla. Quan el 2003 va publicar el seu primer llibre (Escola Italiana</CF>, Empúries) ja feia anys i panys que recitava i en l'última dècada ha estat l'ànima dels recitals setmanals de l’Horiginal, al carrer de Ferlandina.
 
En Pedrals ha fet de tot amb el mot, fins i tot cantates, però mai no ha escrit cap peça teatral. L'any 2005 va participar en un extravagant muntantge col·lectiu (Wamba va) al Mercat de les Flors, que va tenir la virtut de projectar els quatre coautors cap a d'altres àmbits: Martí Sales als concerts dels Surfing Sirles, Gerard Altaió a la sinologia, Eduard Escoffet a projectes poètics sense títol... Ara, dos directors teatrals amatents als batecs del verb s'han fixat en l'obra de Pedrals alhora: Jordi Oriol i Iban Beltran. Oriol, triat aquesta temporada al projecte T-6 de la sala Tallers del TNC per estrenar-hi la notable funció T-Error, ha dirigit i interpretat, al costat de Pedrals, Aviñoa i Pedragosa, una intrèpida expedició d'ornitòlegs a la recerca d'un ocell llegendari que semblava sortir de la ment d'un Perucho sexualment desinhibit: la llètera. Beltran, que deu ser l'únic director del món que duu el International Bank Account Number al nom, ha tingut els sants bollons de recrear una de les creacions més memorables de Pedrals: la cultura popular de l'imaginari poble de Bolló. El furgatori, que ja era i no era novel·la, assaig, dietari, cançoner, poemari i diàleg pletòric, esdevé des d'ara mateix funció meravellosa en la qual l'erotisme, les veus de dues Migas i la joia de viure cotitzen per sobre de la rima de risc.

Màrius Serra. Columna a Cultura de La Vanguardia. Dissabte, 2 de juny de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir