Aventurers entremaliats

Divendres passat es va lliurar el premi Roig Toqués al Teatre Principal de Vilanova. Era la tercera edició d'un d'aquests premis honorífics que es remuneren amb un objecte escultòric molt pesant. Es premia la trajectòria cívica, cultural o científica en l'àmbit de la Mediterrània i en relació amb el mar. Francisco (llegiu 6Q) Roig Toqués va reunir durant la seva llarga vida un meravellós museu de curiositats marineres ple d'objectes heteròclits. Des de la seva mort, fa més de quatre anys, la carpa Juanita roman tristoia al fons de la bassa i ja no treu el cap per menjar amb cullera i beure amb porró. El premi va coincidir enguany amb l'anunci de la concessió d'uns fons europeus FEDER per al projecte de condicionar l'espai del Far, de manera que pugui contenir dues col·leccions: la del Museu del Mar i la Roig Toqués. Figura, doncs, que abans de 2014 es reproduirà l'ambient màgic de l'enyorat museu. Esperem que es mantingui el relat amb tots els recursos actuals. Potser el futur de la carpa Juanita sigui en una bassa virtual. De moment, se'n pot seguir la traça al blog carpajuanita.cat, mantingut pels néts. 

La primera edició, un jurat tan heteròclit com les peces del museu entre els components del qual destaca el filòsof Rafael Argullol, va premiar el programa Thalassa de TV3, i al seu director Pere Secorún. La seva ulterior incorporació al jurat ha comportat un doll oceànic d'informació. En la segona edició la premiada va ser l'oceanògrafa Josefina Castellví, especialista en microbiologia marina i pionera en les investigacions a l'Antàrtida. El seu discurs d'agraïment va fer viatjar els assistents des de les butaques del Principal de Vilanova al món meridional del glaç. Divendres passat vam tornar a viatjar, però aquest cop a aigües més càlides, perquè el guardonat d'enguany és el navegant i aventurer basc Julio Villar, que va rememorar la seva volta al món al veler de set metres “Mistral”, entre 1968 i 1972. Ho va fer després de patir un accident que li impedia continuar escalant i sense coneixements previs de navegació. Villar és l'autor d'un llibre lluminós que trobareu a totes les embarcacions d'aventurer: ¡Eh, Petrel! (1974). Una delícia. No hi espereu aventures èpiques ni cròniques d'atabalades navegacions. És un viatge interior. Profund en la seva senzillesa. El nòmada Villar, que va començar recordant la sort d'haver nascut a Europa (Lekeitio) en una època sense guerres, es va identificar amb el sedentari Roig-Toqués perquè tots dos havien viscut la seva vida com una entremaliadura. Un dels moments àlgids del seu relat va ser quan va explicar la relació amb un missioner a les illes Marqueses que el convidava cada tarda a escoltar òpera. El missioner feia anys que escoltava els discos de 33 revolucions a 44. Naturalment, Villar mai no li va revelar l'error i va permetre que el satisfet missioner continués escoltant Verdi revolucionat.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura del dissabte 30 de juny de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma