dilluns, 16 de juliol de 2012

Cinisme, menyspreu, tradició

Ara fa un parell de mesos, Barack Obama va dir en una roda de premsa que donava suport als matrimonis entre homosexuals. Va ser una sorpresa en un país de moral tan tradicional com els Estats Units i, per explicar-se, Obama va dir el seu pensament havia “evolucionat” durant els últims anys fins a fer-li veure que el canvi era necessari.

Aquests dies, mentre el govern menysté repetidament els ciutadans i ens tracta com si fóssim criatures o, encara pitjor, animals, he pensat més d’un cop en el verb d’Obama: evolucionar. Sovint fa la impressió que els polítics espanyols no saben què vol dir això, no els interessa revisar el que pensen. Hi ha alguna excepció, esclar, ja sabem que no s’hi val a generalitzar, però la ideologia col·lectiva pesa massa, el partit els protegeix, i cada cop queden menys polítics valents, que expressin les seves idees a títol individual i amb llibertat. En el fons, tot plegat és una actitud que fa el joc a la dreta més conservadora: així la política esdevé avorrida i previsible, sense escletxes per a l’evolució, i aviat els ciutadans —els electors que els han votat— se’n senten exclosos. Llavors tot es converteix en un simulacre de democràcia.

Aquest gremialisme es nota sobretot entre els polítics del Partit Popular. Allò que hi domina és la fossilització de les conviccions, encastellar-se per defensar els seus interessos. Ho veiem aquests dies pertot arreu. En la seva conducta tribal al parlament espanyol, quan aplaudeixen amb cinisme les retallades sagnants que anuncia Rajoy. En el menyspreu i la vulgaritat que desprenen les paraules de la diputada Andrea Fabra, quan deixa anar el “que se jodan” —és igual si es refereix als aturats o als socialistes—. En la reforma de la llei de costes que indultarà milers de construccions il·legals. En el nomenament del fill d’Esperanza Aguirre com a assessor del ministeri d’Economia...

Pels del PP es tracta de blindar les creences, perpetuar-se sense canvis, protegir-se ells primers davant la tempesta, si cal enfonsant la classe mitjana. Una mena d’honor feudal no els deixa admetre els errors, perquè ells són així i no canviaran precisament ara. Al final, pensant-hi bé, Espanya és només una excusa, l’escut que els ajuda a dissimular. Els veig com prenen decisions i, ja que ara tothom cita l’economista Paul Krugman, penso en una frase que no ha dit, però que podria dir un dia d’aquests referint-se a Rajoy i les seves mesures: “Ahir estava caire de l’abisme, avui ha fet un pas endavant”.

Jordi Puntí, El Periódico, 16 de juliol del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir