dimarts, 3 de juliol de 2012

El futur d’Obama, la fi d’Eurovegas

Els senyors d’Eurovegas han dit que fins al setembre no sabrem qui guanya, si Madrid o Barcelona, i ara tindrem tot l’estiu per dubtar i discutir-ho. Fa uns quants dies va córrer per aquí el director executiu del projecte i, després de mirar-se i remirar-se els terrenys del Prat, va dir que les dues propostes estan molt igualades i que es deixaran guiar per “la intuïció”. Nanai. No se’l creguin. Ni tan sols és un problema d’infraestructures, o de fumar o no fumar. Al final l’únic que comptarà són els diners.

A més, m’hi jugo deu fitxes que arribarà el setembre i la decisió s’allargarà encara un parell de mesos més. Com a mínim fins després del 6 de novembre, data de les eleccions presidencials als Estats Units. El magnat Sheldon Adelson hi ha apostat molts diners, en la partida dels republicans contra Obama, i és previsible que vulgui saber amb què pot comptar i amb què no de cara al futur. Durant les primàries, Adelson van donar 20 milions de dòlars al candidat Newt Gingrich, però va ser com llençar-los perquè al final es va retirar. Després ha donat 10 milions més al candidat republicà Mitt Romney i encara uns altres 10 milions per a un lobby de dretes que es dedica a desprestigiar els demòcrates.

¿Per què tant d’altruisme? Tal com explicava l’editorial del New York Times del 23 de juny, Adelson vol evitar que guanyi Obama per moltes raons, però sobretot perquè els demòcrates tenen previst augmentar els impostos a les empreses que guanyen molts diners a l’estranger. En el cas d’Adelson i els seus casinos, aquesta xifra arriba al 90 per cent del total. Dos i dos són quatre.

De moment, doncs, el millor que podem fer aquest estiu és plantejar-nos Eurovegas com un joc. Com que diuen que es crearan tants llocs de treball, per exemple, podem jugar a preguntar-nos quina mena de perfils es necessitaran per als casinos. Si fem cas de les pel·lícules sobre Las Vegas, que són el referent més immediat, la majoria de feines seran de crupier, bàrman, cambrera, aparcacotxes, vigilant, senyora que fuma, cantant melòdic en declivi, lladre de guant blanc... Ah, i una figura essencial: el cooler  —o cremaor, com el diu Ferran Torrent a les seves novel·les—: el cooler és aquell senyor que porta mala sort, un ocell de mal averany que volta pel casino i se situa discretament al costat dels jugadors que tenen una bona ratxa, per veure si així perden. És un perfil conegut a la política catalana. Si jo fos Daniel Sirera o Joan Saura, per dir només dos noms, començaria a preparar el currículum.

Jordi Puntí, El Periódico, 2 de juliol del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir