dijous, 5 de juliol de 2012

Els gnoms dels cognoms

Demà dimecres es farà públic un manifest promogut des de la Fundació per la Pau. L'objectiu, tan modest com assolible, és la signatura del Tractat sobre el Comerç d'Armes per les Nacions Unides. Sembla que, després d'anys de campanyes per aconseguir un tractat que reguli el comerç d'armes, aquest juliol es podria signar a Nova York. Seria un primer pas per evitar (o dificultar) que la producció de la indústria armamentística vagi a parar a mans dels clients més desficiosos de fer-ne ús, ja sigui perquè tenen conflictes bèl·lics en marxa o perquè són règims polítics amb una visió ben particular dels drets humans. No he redactat mai cap manifest ni em trobo gaire còmode adherint-m'hi, per més que comparteixi el que diuen. Sospito que és un tràmit massa fàcil, que no compromet a res. Confirmo aquesta sospita quan m'assabento que li ha donat suport fins i tot el Parlament de Catalunya. Tot i així, subscric aquest manifest de títol salat: “Cap més arma per cometre atrocitats: és hora d'un tractat a prova de bales”. En el seu dia vaig objectar de conciència al servei militar per dos motius que recullen amb claredat les dues paraules de 7 i 8 lletres que defineixen l'exèrcit espanyol, per aquest ordre. També tinc dos motius concrets per parlar-ne en aquest rum-rum, el primer dels quals és donar-ho a conèixer, naturalment. Però el segon és el cognom del president de la Fundació per la Pau, Jordi Armadans. ¿Què ho fa que tanta gent acabi dedicada a  activitats que indiquen (o contradiuen) els cognoms? ¿Hi ha cap força oculta rere l'atzar?
Sempre m'han fascinat els exemples de predestinació onomàstica. El cas del mític doctor Mata (“un doctor, también poeta,/ que al extender la receta,/ pone Mata y es verdad”) em va portar a col·leccionar doctors predestinats de totes les especialitats: otorinolaringologia (Dr. Callao), dermatologia (Dra. Gratacòs), oftalmologia (Dra. Boira), pediatria (Dr. Baba), urologia (Dr. Dorado), dietètica (Dr. Gana) o la mítica ginecòloga Dra. Concepció Jové Alegre. Mai no vaig imaginar que la cosa tingués continuïtat, però com més va més en trobo. El penúltim cas va ser Marta Afuera, portaveu gironina de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que tantes accions ha emprès per evitar desnonaments. Però és que el mateix dia que conec el manifest antiarmamentístic que promou Armadans, una lectora em fa arribar la notícia d'un incendi a l'església ginebrina de Santa Clotilde. El portaveu dels bombers que explica els danys a la parròquia es diu Marc Feuardent. El seu foc ardent em recorda un antic cap del cos de Bombers barceloní a qui haurem d’invocar molt aquest estiu: Bienvenido Aguado.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del dimarts 26 de juny de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir