diumenge, 29 de juliol de 2012

Fratricidi Dalí



Viena acaba de publicar Salvador Dalí vist per la seva germana, d’Anna Maria Dalí, en una esplèndida edició a cura de Mariona Seguranyes que en fixa la versió original, en llengua catalana. És un llibre pertorbador per la seva aparent innocuïtat. Lluminosament escrit, descriu la infància i primera joventut dels Dalí a Figueres i Cadaquès des d’una mirada plàcida. La mirada blava d’aquella noia que l’any 1925 guaitava per una finestra a la Mediterrània quan son germà la va pintar d’esquena. Altres vegades la va retratar de cara, però les coses es van tórcer l’any 1929 quan Dalí va conèixer els surrealistes i se’n va anar amb ells. El relat sembla un clixé: la visita d’una troupe de saltimbanquis que segresta la voluntat d’un vilatà sensible i se l’endú, separant-lo de la seva família. Com a mínim aquesta és la percepció de la germana quan, dues dècades més tard, amb un Dalí ja mundialment conegut, llegeix la Vida secreta de Salvador Dalí, el subratlla indignada i decideix replicar-ne les falsedats en un llibre propiciat per tot l’esperit notarial que pot heretar la filla d’un notari. Som davant d’un xoc de relats. Tots dos són familiars, però de gèneres molt diferents. El del germà recorre l’espai oníric sense perdre la son per la invenció de la realitat diürna. El de la germana, transcorre només durant la vigília. Encoratjada per Manuel Brunet, Anna Maria carrega contra Salvador per grup (surrealista) de persones interposades, quan potser en realitat podria concentrar la càrrega en quatre lletres: ge, a ela, a. L’edició de Seguranyes inclou diversos apèndixs, entre els quals els articles que Josep Pla va dedicar al contenciós. Pla es mostra horroritzat pels conflictes familiars i adopta l’actitud del mediador. Segons ell, el d’Anna Maria no és un llibre contra son germà sinó sobre la nostàlgia que produeix la seva absència. Potser avui hauria escrit que és un llibre sobre el dol del germà que hauria volgut tenir. Mariona Seguranyes estableix molt bé el context en una àmplia introducció que no obvia cap flanc. 
 
Dalí va minimitzar el possible escàndol que hauria pogut generar aquest llibre. Quan el 1949 va sortir editat per Juventud (en traducció castellana) s’acabava de convertir al catolicisme amb llum i taquígrafs. Franco li havia obert les portes d’Espanya i els franquistes l’observaven. No li convenia el soroll fratricida. La fotografia de 1948 que han triat encertadament per a la coberta mostra el pare i els dos fills. El vell notari i Anna Maria fan mitja rialla. Ella està de bracet d’un Salvador altiu i té l’altra mà a la butxaca. En aquells moments Dalí ignorava que sa germana estava escrivint un llibre contra ell. En la mitja rialla d’ella hi ha una malícia amb la qual és fàcil empatitzar. Augusto Monterroso va escriure que en el conflicte de Kafka contra son pare ell es posava de part del pare. El llibre d’Anna Maria Dalí és una delícia i Dalí un sàtrapa, però després de llegir-lo, continuo al costat del germà. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura del dissabte 7 de juliol de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir