dilluns, 30 de juliol de 2012

Gnomologia onomasiològica

Quan una noia sap que està embarassada no pot anar pel món sense fixar-se en el munt de panxes que hi circulen. Quan, mesos després, té la criatura, veurà el món ple de cotxets, i s'adonarà de les dificultats que comporta accedir a llocs que fins llavors li semblaven del tot innocus. Gairebé tothom pot comprendre que això no és un fenomen paranormal, sinó una mera qüestió de percepció. Tendim a fixar-nos més en les coses que ens afecten personalment. O, dit d'una altra manera, hi ha moltes qüestions que ens passen del tot desapercebudes fins que no hi estem implicats, i aleshores no només les percebem sinó que ens semblen omnipresents. Cada cop que publico un article sobre les estranyes relacions entre els cognoms de la gent i les seves activitats rebo un munt de missatges que em fan parar esment en algun cas recent. És matemàtic. L'última vegada, (el juny, “Gnoms i cognoms”), en vaig rebre tants que va suscitar una segona part (“Llenguatge i llinatge”) i com que la pluja no es va aturar vaig decidir guardar-los per fer-ne una tercera part en el darrer rum-rum abans de l'agost. Les columnes van coincidir amb un desfalc sonat. El director de l'oficina de Caixabank de Mont-roig del Camp que va fugir de la justícia carregat de diners aliens, després de vint anys d'exercici comptable, du un cognom ben irònic: Boncompte, Josep Maria Boncompte. Gairebé tant com el del mític portaveu de SOS Racisme, David Cárceles. Desconec si ja han engarjolat Boncompte, però pocs dies després de conèixer el seu cas veig en un noticiari un comandant de la Guàrdia Civil de cognom explosiu que podria ocupar-se'n. De moment, ha detingut trenta persones implicades en el frau de l'IVA i es diu Antonio Balas. Poca broma. 

En el sempre fèrtil àmbit de la ciència, rebo una informació sucosa sobre sèrums antiofídics que combaten les picades de serp. La recerca es fa en un institut de San José de Costa Rica que porta el nom d'un històric especialista en la matèria de cognom premonitori, el doctor Clodomiro Picado. També m'arriba un reportatge en el qual intervé el conservador d'aus del Parc Zoològic de Barcelona i, voilà, veig que es diu Lluís Colom. M'informen que el director de l'empresa Geodental es diu Risueño, Ignacio Balasch Risueño. També el cognom del cap de marqueting de l’aigua Solán de Cabras té el seu què: Carlos del Pozo. Per rematar la qüestió líquida, m'arriba notícia d'un especialista en l'aparell digestiu que es diu doctor Fermín Mearín. L'exeditor Carles-Jordi Guardiola m'informa d'un monjo de Montserrat ideal per cloure l'antologia amb un missatge saludable: Pius Tragan Colillés.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del dimarts 31 de juliol de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir