diumenge, 29 de juliol de 2012

Hemoció i governhabilitat

La setmana passada es van concedir els premis Laus del FAD a un munt de categories relacionades amb el disseny gràfic. Des que vaig descobrir que una d'elles premiava el Naming que n'estava pendent. Per a la gent que s'acabi d'incorporar (al rum-rum o a la vida en general), aquest anglicisme designa els inventors de noms. El nom premiat en la categoria d'identitat corporativa no m'ha decebut gens. El signen Víctor Oliva, Jaume Capó i Elisenda Serra, i se'l van empescar per a un client ben necessari: el Banc de Sang i Teixits de Catalunya. La paraula és Hemoció, un neologisme impecable que remet a les emocions que ens han de moure a fer-nos donants de sang i també al prefix hemo- que prové del mot grec que designa la sang. La falta d'ortografia és l'ham que ens captura l'atenció. En la majoria de casos (sempre hi ha gent de closca més dura) basten dos segons per treure'ns les mans del cap i comprendre la jugada. L'enhorabona al triumvirat d'onomatetes.

La creació de neologismes és un territori molt relliscós que pot propiciar veritables monstruositats. Pere Calders en va crear un (antaviana)  en un conte infantil al Cavall Fort. Els Dagoll Dagom el van exportar amb èxit al teatre en un muntatge que ha quedat fixat a la memòria de molts. Anys després, un grup d'escriptors encapçalats per Jaume Fuster i Maria Antònia Oliver va demanar la inclusió del mot antaviana al DIEC i un altre grup (entre els quals Monzó, Espinàs o Bru de Sala) s'hi va oposar per no limitar-ne el significat. Amb el respecte degut pels mestres de la parla balbuça, la poesia fonètica, el nonsense i el dadaisme, la millor manera d'inventar paraules és mitjançant la fusió de mots preexistents. Lewis Carroll ja ho va teoritzar quan va crear les paraules maleta, un mètode idèntic al que ha generat brunch (fusió de breakfast & lunch) o patata (confusió verbal entre els mots amerindis papa i batata). Però la mera inserció d'una hac també dóna molt de joc. Per alguna cosa en castellà va quallar la frase “por hache o por be” (per això o per allò) en relació als dos focus principals de faltes d'ortografia. La seva naturalesa d'excusa boirosa, sense voler entrar a donar gaires explicacions, va estendre la frase a d'altres situacions quotidianes. Al costat d'aquesta esplèndida Hemoció que ha guanyat un Laus d'Or, hi posaria una vella portada d'El Mundo Deportivo dedicada al porter holandès del Barça Ruud Hesp (Hespléndido) i tres de les invencions que un jovenet Toni Soler publicava l'any 1997 al seu Diccionari poc útil: l'amazona thípica, els nutritius tubhèrcules o la magnífica governhabilitat que tant trobem a faltar avui en dia en tots els àmbits governamentals.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del dilluns 9 de juliol de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir