diumenge, 29 de juliol de 2012

iPapiroflèxia

Tothom sembla molt amoïnat, però potser només vivim el paràgraf d'un llibre d'història que llegiran els nostres néts. (Hipòtesi optimista, esclar: els nostres néts sobreviuen i, a més,  saben llegir). Segur que al paràgraf hi haurà la locució “a primers de segle” i la paraula “canvis”. La resta és futurisme.
 
U) Conrad Roset (Terrassa, 1984) és un il·lustrador que en només tres anys ha adquirit un gran prestigi internacional i ha exposat en tres continents. Ara mateix les seves muses d'aquarel·la es poden veure als Estats Units, al Museu d'Art Contemporani de Virginia. Són figures estiregassades i un xic lànguides, com personatges de Tolouse-Lautrec fora de context, que ben aviat podrem tocar amb els dits. Roset, que és un natiu digital, treballa ara en una App deliciosa que permetrà els seus seguidors fer versions (bi)digitals de les seves muses. Només hauran de moure un dit per la pantalla tàctil de l'iPad i les pintaran. Roset col·labora amb l'empresa sabadellenca Ubico Studio, els desenvolupadors d'aplicacions culturals que van publicar el primer llibre de poesia il·lustrada per a iPad del món. L'App de Conrad Roset es presentarà a la Galeria Miscelánea de Barcelona a primers d'octubre i serà gratuïta. Per això s'acull al micromecenatge de Verkami. 

Dos) Geza Schoen (Kassel, 1969) es dedica a crear perfums. Un bon dia va decidir establir-se pel seu compte i explorar nous camins, com per exemple dissenyar un perfum basat en el gintònic, que finalment li va comprar Bombay Sapphire. La revista Wallpaper li va encarregar la creació d'una fragància que reproduís l'olor d'un llibre per a una exposició a Milà. Ara el trobaran a les millors llibreries (en línia). Porta per títol Paper Passion, de Schoen i Steidl, amb edició (packaging) de Lagerfeld i Steidl. El llibre-perfum inclou diversos textos, entre els quals un de Günter Grass. El podran adquirir pel mòdic preu de 85 euros. Que vostès l'ensumin de gust. 

Tres) Enric Casasses (Barcelona, 1951) és poeta. Fa dotze anys va escriure la cantata La tonalitat de l'infinit, amb música de Feliu Gasull, per a l'Auditori, en el marc de la Cantània. Dimecres la Coral Cantiga dels Lluïsos de Gràcia en va interpretar una versió renovada al teatre Grec, dirigida per Josep Prats. Casasses ens arribà al cor recitant de cor, just davant del gran cor, però no deixà de banda en cap moment la fascinant papiroflèxia a què sol sotmetre els fulls de paper dels poemes, que plega, doblega i desplega, que mira, remira i no mira però hi són. Em vaig fixar en la lluïssor de paper de les cinquanta carpetes dels cantaires, en les partitures dels músics i en la llibreta-llibret d'espiral que fullejava, enèrgic, el director. I vaig pensar que potser aviat els músics i cantaires també faran anar pantalles tàctils i tindran al faristol exemplars de Paper Passion per ensumar i vèncer així la nostàlgia olfactiva. Però i la papiroflèxia del poeta Casasses què? Eh?

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura del dissabte 14 de juliol de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir