dilluns, 30 de juliol de 2012

¿La idea d’Europa?

Un dia, a la impensada, algú hauria de preguntar als qui governen els destins d’Europa què significa per a ells el vell continent. Quina idea en tenen. Seria curiós i potser depriment veure què entén Mariano Rajoy per Europa, què respon Angela Merkel, quins llocs comuns apareixen en les explicacions de Monti, de Cameron, de Durao Barroso. Després l’enquesta hauria de continuar entre els ciutadans: ¿significa el mateix Europa per a un romanès, un danès, un anglès o un polonès? ¿I per a un turc d’Istanbul que no sigui Orhan Pamuk? ¿I per a un pagès que fa formatge en un poblet ple de rotondes del bell mig de França?

Quan tinguéssim la barreja de respostes, per embolicar encara més la troca, podríem llegir La idea d’Europa, el llibret que el savi George Steiner va publicar fa uns quants anys. Impregnat de nostàlgia per les elits intel·lectuals, Steiner ens recordava que Europa era el lloc de la memòria, de la cultura com a valor essencial, però també del fatalisme vinculat a la història de les nacions. Steiner remarcava la importància dels cafès antics com a lloc de diàleg, dels noms dels carrers com a recordatoris del passat, de les distàncies curtes que et permetien saltar d’una cultura a l’altra.

No sé què m’hi jugo que l’única conclusió possible és que la idea d’una Europa única no existeix. Hi ha un instint compartit i molt arrelat que ens diu que Europa és important, però ¿important per què? El Parlament europeu, per exemple, continua sent una mena de símbol allunyat dels ciutadans. ¿Pel pes de la tradició cultural? L’actualitat diària ens corregeix sense contemplacions: ara mateix la idea d’Europa és el Banc Central Europeu. Mario Draghi pronuncia dues o tres frases tan senzilles que les entendria un nen i els mercats histèrics reaccionen com si hagués parlat l’oracle de Delfos. Al final del seu llibret, Steiner apuntava que la decadència d’Europa podia trobar-se en el despotisme del mercat de masses. Voilà, que diria un anglès esnob.

Jordi Puntí, El Periódico, 30 de juliol del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir