diumenge, 29 de juliol de 2012

La partícula mal dita

Crec en el mètode científic perquè permet l'autocrítica i defuig la infal·libilitat d'altres creences. El que avui és consensuat per la comunitat científica es pot posar en qüestió demà mateix. Això, lluny d'inquietar-me, em sembla una sàvia aproximació a la vida entesa com un combat d'incerteses. No tots els científics es regeixen pel seu mètode. Són éssers humans i estan tan sotmesos a les contradiccions de la condició humana com els polítics, els artistes, els futbolistes o els escriptors. Això sí, abans confiaria la meva vida a un científic que no pas a un artista, a un futbolista o a un escriptor (el polític no entra ni en la llista de possibilitats). Aquests dies el físic britànic Peter Higgs ha estat entronitzat pels mitjans de comunicació arran de la descoberta d'una minúscula partícula la dubtosa existència de la qual va predir fa mig segle. En realitat a primers dels seixanta Higgs va formular una teoria electromagnètica que explica l'origen de la massa de les partícules subatòmiques, però l'ara detectat bosó de Higgs ha acaparat l'atenció dels mitjans, entre altres coses perquè, fora de l'àmbit científic, també és conegut amb un renom digne de Hollywood: “la partícula de Déu”. Déu n'hi do! Com que els nostres físics més preclars (Wagensberg) i els millors periodistes especialitzats (Corbella) ja han explicat de forma prou entenedora els aspectes científics de la partícula dels trons, aquí ens concentrarem en els lingüístics. Peter Higgs, que és ateu, ha dit que li desagrada l'ús del nom de Déu (en va), entre altres coses perquè pot ofendre els creients. Així doncs, què hi pinta Déu en aquesta història?

Déu va entrar en la teoria electromagnètica l'any 1993, quan el premi Nobel de Física Leon M. Lederman i el periodista especialitzat en ciència Dick Teresi publiquen un llibre divulgatiu sobre les partícules, des de Demòcrit fins a la Física Quàntica, amb un títol ben cridaner: The God Particle: If the Universe is the Answer, What is the Question? La presència divina al nom de seguida va atreure l'interès dels mitjans i va suscitar el refús dels científics. Quan li van demanar a Lederman per què Déu, ell va donar una resposta amb estrambot. La resposta fou que la partícula en qüestió era crucial per poder entendre l'estructura de la matèria. L'estrambot, que l'editorial no els van permetre dir-ne The Goddamn Particle (traduïble per “maleïda partícula”, “refotuda partícula” o “partícula dels collons”), de tan difícil de trobar com era. És a dir, que la particuleta dels trons va perdre el damn (maleir) i es va quedar amb el god (déu) per un criteri editorial de correcció política i després el xup-xup dels mitjans de comunicació va fer la resta. Amén.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del dimarts 10 de juliol de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir