dijous, 5 de juliol de 2012

Llenguatge i llinatge

Les columnes poden ser corínties, jòniques, dòriques o incitadòriques (sic), com la que vaig publicar el dimarts passat (“Gnoms i cognoms”) sobre les estranyes relacions entre els cognoms de la gent i l'activitat que desenvolupen. Partint del cognom del president de la Fundació per la Pau (Armadans), vaig recordar el cas del mític doctor Mata (“un doctor, también poeta,/ que al extender la receta,/ pone Mata y es verdad”) i vaig reproduir mitja dotzena d'exemples més que mostraven una certa predestinació. La pluja de missatges ha estat tremenda. D'entrada, un reny general: com és que esmentava el doctor Mata i no recollia que l'actual ministra de Sanitat es diu Mato? Queda dit, doncs. També n'hi ha que observen amb preocupació com el domini a internet de la Fundació Pere Tarrés podria provocar-ne la il·legalització, segons com alguns il·luminats llegeixin peretarres.org. Matem-ho aquí, que encara prendríem mal. El sector sanitari és capdavanter. La Balta Navarro informa que el seu dermatòleg es diu Moratones (ai). El Josep Maria Badia coneix un ginecòleg els dos cognoms del qual combinen la mar de bé: Sales Amill (“pronunciat com Sabadel”, especifica). La Rou Sanchez és amiga d'un pediatre que “es diu Josep Malo i és molt bo”. La Silvia Senz afirma conèixer una parella curiosa: ell, dentista, es diu Jordi Risa; ella, infemera de traumatologia, Mercè Escaiola. 

Les relacions entre llenguatge i llinatge inciten a un col·leccionisme que encara no té nom. Fa anys, el lector Jordi Minella em va fer arribar una carpeta amb un centenar de fotocòpies de diaris. Alguns cognoms estaven ressaltats: dir-se Donaire i ser director general d'Iberia, o Borregón i presidir el Colegio de Veterinarios de España o dir-se Berdugo i ser catedràtic de Dret Penal a la Universitat de Salamanca. Arran de la columna del dimarts, l'expert en onomàstica Josep Maria Albaigès m'ha enviat la seva col·lecció: un Excel amb 205 casos en ordre alfabètic, des d'Abel, un rei danès del segle XIII que va pelar son germà per arrabassar-li el tron, fins al Dr. Volante, un facultatiu que feia passar les proves mèdiques als xofers. Les històries de cognoms predestinats de vegades són tan bones que acabes malfiant-ne. Per això, s'agraeix rebre missatges en primera persona. Per exemple, el de la Laura al Facebook: “jo em dic Ballester i estic federada a la Federació Catalana de Tir amb Arc”. L'enhorabona. Encara rai que no et van posar Joana. O el del Josep: “jo em dic Gavilán i faig parapent”; el de la Carme Fenoll: “el meu cosí ornitòleg es diu Oriol”; o el d'un petit cantaire: “la meva mestra de cant coral es diu Montserrat Serracanta”. Doncs res, cantarem.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del 3 de juliol de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir