Raons d'estat puntimirat

Aquest rum-rum va de raons d'Estat. No pas de la toponímia de les illes Salomó o d'Uganda, ni tampoc de Massachusetts. Parteix d'una iniciativa que afectarà una petita illa noruega. Llegeixo que Per Berger, màxima autoritat local de l'illa de Bombeøya, té la intenció de celebrar un concurs públic per canviar-li el nom. Bombeøya es diu així des que l'exèrcit nazi la va sotmetre a una sessió intensiva de bombardejos durant la Segona Guerra Mundial. No cal saber noruec per veure-hi la traça verbal que hi deixaren les bombes. A més, Bombeøya és molt a prop d'Utøya, l'illa tristament cèlebre perquè Anders Breivik va assassinar-hi 69 de les 77 persones que es va carregar per cap d'any. I justament la idea ha sorgit per honorar aquestes víctimes innocents amb un nom “més positiu”. Anne Svanevik, de l'Institut Cartogràfic noruec, admet que a Noruega no hi ha costum de canviar els noms dels llocs si no és en cas d'extrema necessitat, però considera que les circumstàncies actuals (suposo que es refereix a la mala maror que deu comportar el judici de Breivik) responen a aquesta descripció. Diu que si l'autoritat municipal ho sol·licita el canvi serà acceptat per l'Administració amb la rapidesa d'un pilot de bobsleigh (per no nomenar l'skeleton). La qüestió és veure com funciona el concurs, quins filtres estableixen per evitar noms “poc positius” i, sobretot, qui fa de jurat. En el món del Naming són habituals els concursos internacionals. De fet, una de les categories dels premis Laus del FAD que es concedeixen la setmana entrant premia el Naming, en l'apartat d'identitat corporativa. Estaré al cas. No sé pas si el nom d'una illa hi entraria, però no descarto que algun creatiu aragonès oriental tingui prou perícia verbal per participar en el renomenament de Bombeøya. 

Si jo conegués Per Berger li recomanaria que es posés en contacte amb les cases reials europees. La pràctica colonial els ha dotat d'una experiència extraordinària en la matèria de posar noms. La millor és la britànica. La reina Victòria, el rècord de permanència de la qual (63 anys i 216 dies) comença a veure's amenaçat pel d'Elisabet II (60 i 140), guanyaria el Gran Laus de Topo-Naming pel seu criteri de tria a l'hora de batejar les illes Fiji. Ho divulga l'enigmista Peter Newby al seu The Mammoth Book of Word Games (1995) i és literalment indiscutible: “L'any 1874 la reina Victòria va triar Fiji entre els quatre noms que li van proposar els seus generals perquè trobava que els tres puntets consecutius de les is i la jota quedarien la mar de bé als mapes on havien de constar aquelles illes acabades de conquerir”. Això sí que són raons d'Estat (puntimirat).

Màrius Serra. Rum-rum a La Vanguardia del dilluns 25 de juny de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma