diumenge, 29 de juliol de 2012

Revisionisme histèric

Cada tarda de juliol, a l'hora de la migdiada, ens endormisquem amb les veus de Pedro i Carlos. Els més aficionats a la bicicleta ja tenim posat Teledeporte a mig matí i, quan la veu de De Andrés ens avisa que ja s'ha acabat el Telediario, fem zàping obedientment cap a la 1. En les recents etapes de muntanya als Alps, per exemple, van fer retransmissions de la longitud d'un discurs mitjà de Fidel Castro. Unes sis hores. Segons com, les imatges i els comentaris són intercanviables. Només caldria substituir uns quants cognoms i el vuitanta per cent de la retransmissió es podria fer amb imatges i àudios d'altres anys. Tot i això, en aquesta edició hi ha un element nou i una remor de fons. L'element nou és l'absència d'espanyols destacats. Per primera vegada en molts anys els espanyols tenen poc protagonisme. Caldria remuntar-se al ciclisme anterior a Delgado i Indurain per trobar una situació comparable. Tanmateix, la reacció dels comentaristes de TVE és modèlica. Ni De Andrés, un periodista informadíssim, ni Perico, tot un referent de l'esport espanyol, no es deixen endur per la tristor còsmica que envairia, posem per cas, els comentaristes de Mediaset en el cas de retransmetre tota una Eurocopa amb la selecció espanyola eliminada a la primera fase. De Andrés i Perico, com a bons aficionats al ciclisme, es dolen més de l'absència de Contador com a escalador explosiu que no pas com a espanyol. I per això mateix també enyoren Andy Schleck. Dijous, durant l'etapa alpina en la qual es va fer evident que Valverde no tindria gran cosa a dir en aquest Tour, es va colar un comentari que De Andrés feia per línia interna de cara a les possibles entrevistes a l'arribada: “Si no cogemos a ningún español no pasa nada”. Doncs això. Que és tan important saber guanyar com saber perdre, una assignatura pendent per a molts, periodistes inclosos.

La remor de fons afecta Lance Armstrong, el màxim guanyador de Tours de tots els temps. Ja fa mesos que circula el rum-rum de la possible revisió dels triomfs de l'americà per possible dopatge. Coincidint amb les dates del Tour, Armstrong i l'Agència de Dopatge Americana (que respon al bonic acrònim d'USADA) han fet un creuament de denúncies que augmenta, encara més, l'estupefacció dels que som fanàtics del ciclisme. Si a les desqualificacions d'Ullrich (2005), Landis (2006) i Contador (2010) hi afegíssim els set Tours d'Armstrong potser començaríem a mirar els nostres pares respectius amb recança. La revisió històrica amb esperit crític és fonamental, però el revisionisme pot ser una paranoia. Com volen que vibrem amb Wiggins si potser d'aquí deu anys impugnaran els seus triomfs?

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del  dilluns 16 de juliol de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir