Escriptura creativa

Un dels gèneres literaris més compromesos és la falsificació epistolar. Cal que tot encaixi perquè el lector no sospiti i es deixi entabanar. Internet va popularitzar l'anomenat hoax, una falòrnia d'estafador. Fa anys vaig començar a col·leccionar-los. N'hi havia uns que et proposaven blanquejar muntanyes de diners bloquejats en algun país remot per un canvi de règim polític. Aquests em fascinaven, perquè implicaven una certa construcció literària, de narrativa històrica. Encara guardo mig centenar de correus del 2003 en els quals presumptes vídues o fills d'exdirigents africans (Kabila, Mobutu) demanaven socis per poder treure grans quantitats de diners de Nigèria, Zaire o Zimbabwe. El text sempre estava redactat en un anglès força deficient. Si t'hi posaves en contacte et deien que per accedir als diners primer calia pagar 18.500 dòlars a l'empresa que custodiava els fons. Tot es gestionava des d'Amsterdam. Qualsevol lector amb dos dits de front malfiaria d'un argument així, però si Coelho o Racionero tenen el seu públic, aquests encara amb més motiu. En poc temps es va traduir a altres llengües i el ventall de personatges es va ampliar a familiars de potentats iberoamericans o  russos.

El passat 30 d'agost vaig rebre un missatge desesperat de Robert Coover, un autor admirable associat a la fabulació i la metaficció. No em va estranyar rebre un correu seu perquè fa temps li vaig traduir un conte al suplement Cultura/s i vam mantenir un intensíssim intercanvi de correus. Vaig començar a llegir-lo, doncs, sense cap prevenció: “This message is coming to you with great depression due to my state of discomfort”. Carai. Coover explicava que li havien robat la bossa a l'aparcament de l'hotel de Màlaga on s'allotjava i que estava sense diners ni targetes. La història prosseguia amb un esquema ben poc postmodern; plantejament, nus i desenllaç. Al nus hi apareixia l'Ambaixada i la policia (“they have done the best they can”) i el desenllaç s'activava amb un vol que havia d'agafar abans de 12 hores, després de pagar la factura de l'hotel: 1.775 euros ($2190). “I am contacting you to ask for a short loan which I will refund immediately I get my family back home safely”. La signatura contenia les dades del Department of Literary Arts de Brown.

Era un hoax. Coover està casat amb una tarragonina i té família a qui acudir en un cas així. El dia 3 va enviar un atribolat correu des de Gmail explicant que uns russos li havien esberlat el compte de Yahoo (“Yahoo! with its open portals and all but nonexistent staff could not manage”). Un estudi acurat dels dos correus  demostra que la falsificació és de molt bona qualitat. Falsificar Coover no és tan fàcil com fer-ho amb Coelho o Racionero, de la qual cosa es desprén que, per fi, els aspirants a estafador s'han apuntat a cursos d'escriptura creativa. Potser el hacker rus que ha  suplantat Coover és un nou Nabokov.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura. Dissabte 8 de setembre de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma