Esquenafreds?

A totes els països hi ha una gran varietat d’apel·latius sardònics que reben els ciutadans d’una capital quan estiuegen en els territoris més o menys propers. Potser el més universal és anomenar-los urbanites, pel seu desconeixement de la vida campestre, però cada cas desenvolupa les seves particularitats. En el cas del Principat, Barcelona té molt de pes demogràfic i ens toca el rebre als barcelonins. Potser el més conegut sigui el de pixapins, clarament deutor de l’excursionisme motoritzat que va començar a arrelar a la segona meitat del segle passat. També ens diuen camacos, per allò d’exclamar “que maco!” amb accent xava just en baixar del cotxe a la recerca del pi sobre el qual miccionar. Abans de l’estiu, però, en passar per Aiguafreda a la recerca d’expressions autòctones, em va sorprendre descobrir-ne un que no havia sentit mai abans: esquenafreds. Resulta que els locals anomenen així els estiuejants barcelonins perquè de nit, quan refresca una mica en aquest paratge deilciós, de seguida corren a buscar un jerseiet i se’l pengen a les espatlles com si fos un xal, amb les mànigues penjant pulcrament per davant i el tronc del jsersei escalfant l’esquena. D’aquí, això dels esquenafreds d’Aiguafreda. 

Màrius Serra. El Punt-Avui. Motacions al Suplement Cultura. Divendres, 14 de setembre de 2012 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma