dissabte, 15 de setembre de 2012

Idil·li a la fira

El trasllat de la Setmana del Llibre en Català a la plaça de la Catedral s’ha de considerar tot un èxit. S’hi veu gent que tria i remena a totes hores, els turistes despistats també fan gruix, i un llibreter em deia l’altre dia —a mitja setmana— que les vendes seran molt millors que l’any passat a la Ciutadella. Tot amb tot, diríeu que la intenció inicial de la Setmana, que era rescatar el llibre de fons, ha quedat en segon terme. Els llibres que s’hi venen són sobretot novetats més o menys recents, i no perles de catàleg, però en el fons té una lògica: des de fa ben bé una dècada, les grans editorials ha privilegiat les traduccions de nous títols d’autors vius i d’èxit —ja siguin literaris o només comercials—, i en canvi l’edició de clàssics antics i moderns s’ha anat desinflant. Els editors les veuen un risc econòmic, i més si tenim en compte que sovint ja es troben traduïts al castellà, tot i que a vegades això pot ser un punt a favor: pensem, per exemple, en l’èxit recent de Stoner, de John Williams (Edicions 62).

Una passejada més atenta per la fira, però, et fa adonar que precisament hi ha uns quants editors independents que busquen el seu espai en aquest territori que els altres han abandonat. S’aposta per autors que potser queden fora de les modes i, tot i que es van publicar fa 20 anys, o 40, arriben amb l’aura de la descoberta perquè tenen al darrere l’entusiasme de l’editor. Penso, per exemple, en la publicació continuada de les obres d’E.L. Doctorow, que amb perseverança van sortint a Edicions de 1984, o en els llibres de Sergei Dovlatov que va traient Labreu.

En aquesta línia, a la fira vaig trobar-hi títols tan recomanables com El doctor Glas, de Hjalmar Söderberg (Adesiara), clàssic suec del 1905 i que als anys setanta va descobrir i traduir al castellà Gabriel Ferrater. També la nova traducció d’A la Patagònia, de Bruce Chatwin (Cómplices Editoral), o Nens i assassins, de Hermann Ungar, autor expressionista pel qual aposta l'editor Lleonard Muntaner.

La novetat que més celebro, però, és de l’editorial Raig Verd. Entre els primers títols que han publicat hi ha Idil·li amb gos ofegant-se, de Michael Köhlmeier, que ha sortit en doble versió, catalana i castellana. Es tracta d’una novel·la curta, escrita amb humor i subtilesa sentimental, sobre la relació peculiar entre un novel·lista i el seu editor de text. Tots dos es troben durant tres dies, per corregir un text, i plana de fons la mort de la filla de l’escriptor, que tenia 21 anys. Fa molt de temps que sento elogis sobre la prosa de Köhlmeier, i per fi ja puc dir que són del tot merescuts. No us el perdeu.

Jordi Puntí, El Periódico, 15 de setembre del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir