La mare de les metàfores

El repertori de metàfores és limitat. Quan es parla de les relacions entre Catalunya i Espanya sempre hi acaben apareixent trens. En les relacions entre Espanya i Europa, mercats. Per això aquest mes d'agost m'ha sobtat trobar la mare potencial de totes les nostres metàfores. Reconec que he hagut d'anar una mica lluny, però ha pagat la pena. El fet que descriuré passa vuit vegades cada dia a l'estació de Maeklong, pocs quilòmetres al nord de Bangkok. El mercat local, com tot el país tai, ha experimentat un gran creixement en els últims temps, de manera que alguns paradistes han ultrapassat el recinte tradicional i han envaït l'espai que travessa la via del tren, just davant de l'estació terme de Maeklong. Cada dia hi arriben quatre trens procedents de Bangkok. Trens còmodes i agradables, tot i que amb una certa tendència a emular els retards puntuals del servei de Rodalies de Renfe. Els intrèpids venedors de Maeklong, amb l'ajut de la policia local, han muntat un dispositiu de guaita que els avisa quan el tren està a punt d'arribar. Aleshores, sense empentes ni corredisses, els compradors surten de la via mentre els venedors comencen a enretirar-ne els carretons, apugen els tendals i esperen impertèrrits el pas del tren. Quan el comboi travessa el quilòmetre llarg de parades invasores els baixos del tren passen a pocs centímetres d'enciams, tomàquets i mangos, perquè cada paradista té calculada l'altura de rodes, caixes i marxapeus perquè res no es malmeti. Tan aviat com passa l'últim vagó els paradistes tornen a empènyer els carretons, abaixen els tendals per protegir els aliments del sol tropical i esperen impertèrrits el retorn de la clientela. Ho fan vuit cops al dia. Quatre d'anada i quatre de tornada, cada cop davant de més càmeres encuriosides com la del meu telèfon. Si voleu fer-vos càrrec d'aquest insòlit procés he penjat el que en podríem dir un clipòfon
de 30 segons a mariusserra.net.

La mare potencial de totes les nostres metàfores admet tantes lectures que podríem convocar-ne un concurs. En clau catalana, a pocs dies de l'onze de setembre, destaca que el tren ni xoca ni atropella ningú, però sobretot impressiona la rapidesa amb què els paradistes reprenen la seva activitat quotidiana als pocs instants d'haver passat el tren. Els múltiples aficionats a escampar opinions catastrofistes sobre el devessall de desgràcies econòmiques que provocaria la independència de Catalunya en el marc europeu haurien de visitar el mercat de Maeklong. Podrien seure al bar de l'estació, prendre un te mentre esperen que arribi el tren i, per anar fent temps, pronunciar unes quantes vegades la paraula impossible, impossible, impo...

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del dilluns 3 de setembre de 2012 
Gravació del Mercat de Maeklong

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma