dimecres, 26 de setembre de 2012

La música de l'atzar

Del 7 al 10 de setembre, just abans d'aquest eufòric 11S que sembla destinat a figurar als llibres d'història, es va celebrar l'Eufònic. És a dir, la Mostra d'Art Sonor i Visual de les Terres de l'Ebre. Durant quatre dies, 37 artistes molt diversos van explorar les possibilitats artístiques del territori en una línia que remet a treballs recents de creadors com Perejaume o Albert Gusi. Durant la Mostra, per exemple, es va poder escoltar una Hidrofonia Subaquàtica del Delta
en el marc dels arrossars o una Orquestra Ramadera Estocàstica amb música produïda per les esquelles d'un ramat d'ovelles que pasturaven pels camps d'Ulldecona. Aquesta darrera proposta m'encurioseix i me n'informo. La signa Martí Ruids, un nom artístic quasi druídic. Ruids ha ideat un mètode que permet afinar les esquelles de qualsevol ramat o bé substituir-les per esquelles noves. Afinades en Re menor, Fa major, Sol... Amb aquesta afinació el pasturar de les ovelles genera composicions de música estocàstica. 

Fa un parell d'anys vaig veure a La Casa Encendida de Madrid una peça de música estocàstica de l'artista francès Céleste Boursier-Mougenot. Molt semblant a la proposta de Ruids però en versió indoor. Una dotzena de guitarres elèctriques del mític model Gibson Les Paul estaven connectades en una sala habilitada com a aviari que el públic podia recórrer en grups reduïts com si entrés en un zoològic. Quaranta diamants mandarins, uns ocellets australians inquiets, hi vivien en nius de fusta. Es passaven l’estona volant per la sala i tot sovint s'aturaven i caminaven per les cordes de les guitarres. Cada cop que ho feien, i ho feien molt sovint, provocaven melodies nerviüdes com puntejos de Jimi Hendrix.

La proposta de Martí Ruids va més enllà. Acollint-se a la música ambient, com la dels bols tibetans, es planteja fer un petit disc de Greatest Hits d'esquelleries, atès que la itinerància dels ramats permet variacions interessants. A Ulldecona la simfonia esquellejant canviava radicalment en passar el ramat per un túnel. Ruids proposa una agenda de concerts que inclogui paisatges diversos (un ramat pasturant per la ciutat), tons diversos (un ramat en Do Menor) o portadors d'esquella diversos (altres animals o persones). L'endemà mateix que Ruids expliqués les possibilitats del seu projecte un milió i mig de persones van sortir als carrers de Barcelona i van canviar la banda sonora d'aquest país. No portaven ni esquelles ni esqueles, sinó estelades, però també van formar una melodia de música estocàstica. En temps ben propers viurem i veurem (com ho hauria volgut en Tísner) la capacitat auditora dels agents públics. L'Orquestra Ramadera Estocàstica
de Martí Ruids va néixer després que alguns urbanites instal·lats a pagès denunciessin que les esquelles de les vaques els molestaven. La marea simfònica del 11S va tenir un origen similar. Cal saber escoltar la música de l'atzar.

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura. Dissabte, 22 de setembre de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir