Però qui era la Ramoneta?

Una enigmàtica Ramoneta és la protagonista de l'avantmatx del proper Onze de Setembre. Aquest agost Enric González va entrevistar Quim Monzó a Jotdown. En un moment de la llarga i esplèndida conversa Monzó diu que la gent de Convergència són uns paios que sempre fan la puta i la Ramoneta. Com que l'entrevista es publica en castellà, González opta per traduir l'expressió de manera prou eficaç, tot esquivant el carregós mareig de la perdiu i altres solucions gastades: “unos tíos que siempre tienen el pie en dos zapatos”. Aquest cap de setmana, entrevistat a Presència, Jordi Pujol entoma l'opinió de Monzó i replica: “s'ha acabat fer la puta i la Ramoneta”. La majoria de mitjans espanyols prescindeix de la subtil perícia verbal demostrada per Enric González i opta per la traducció literal. La transcripció de les paraules de Pujol, doncs, projecta la noble Ramoneta als titulars dels mitjans escrits, audiovisuals, digitals, blogs i altres regions de la monolingüe Forumlàndia espanyola. Pujol és un gran especialista en la promoció de figures femenines: la Juani, la Jènifer, ara la Ramoneta... Aquesta vegada, la dualitat que desprén la frase feta alimentarà moltes columnes d'anàlisi sobre l'actitud que pot tenir l'actual Govern de Catalunya, amb el President Mas al capdavant. Fer la puta i la Ramoneta remet a dualitats tan catalanes com el seny i la rauxa, nedar i guardar la roba o tirar la pedra i amagar la mà. L'activitat professional de la primera fins i tot fa pensar en aquella Catalunya que va retratar Narcís Oller, amb la senyora oficial al passeig de Gràcia i la querida al carrer d'Aribau. Vázquez Montalbán va definir aquesta dualitat tan nostrada d'una manera sinètica: “puta de nit, Ramoneta de dia”.

Putes rai. N'hi hagut, n'hi ha i n'hi haurà pertot, però qui cony era la Ramoneta dels trons? Una fidel esposa que de nit es transformava en cupletista? La simbòlica protagonista de la novel·la de Montserrat Roig Ramona, adéu? La sòsies catalana de la Ramona immortalitzada per Louis Armstrong? L'àvia dels Ramones? Ningú no ho sap del cert, però això no impedeix que un erudit com Joan Coromines hi digui la seva. Al seu fascinant Diccionari Etimològic, situa la Ramoneta a l'entrada de la paraula ram, però també estableix que “ramamiot, ramonet, ramoneta i ramonejar” no són derivats catalans sinó manlleus vulgars del francès (a través del rossellonès i l'empordanès) ramonner (escurar xemeneies). Els escura-xemeneies gavatxos (ramonneurs) serien, doncs, els presumptes avantpassats de l'ara famosa Ramoneta. 

Si fer la puta i la Ramoneta equival a jugar amb foc, deixar de fer-ho seria fer foc nou. Més clar, l’aigua.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dimarts, 4 de setembre de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma