El pH de la publicitat

Sóc client d'Unnim. Ho vaig començar a ser fa dècades a l'oficina que Caixa de Terrassa tenia a Matadepera. En sóc un client modest i poc fidel, perquè sempre he treballat també amb altres entitats, però he anat seguint el seu periple amb interès fins a l'actual reubicació de l'entitat sota el paraigua del BBVA. No em costa d'imaginar els laboriosos directius egarencs cantant les corrandes dels Manel al Centre Cultural de Terrassa: “Ens ha costat déu i ajuda, arribar fins aquí”. Valoro l'esforç d'entesa que els va acostar a les Caixes de Sabadell i Manlleu per formar Unnim l'estiu de 2010. No sé com valorar la subhasta del passat mes de març que va acabar amb el BBVA adjudicant-se Unnim pel preu simbòlic d'un euro, però em crida l'atenció un detall en l'estratègia de comunicació que estan seguint des de fa poques setmanes. Els anuncis proclamen “Unnim i BBVA s'han unit per formar un dels millors bancs de Catalunya i del món”. Lògicament, fan èmfasi en la idea força de l'entitat subhastada, que és la unió. Durant la fusió el verb unir, amb ena geminada, va ser una estratègia comunicativa d'èxit oposada a l'acumulació de sigles dels seus nous amos, producte de la fusió dels Bancs de Bilbao, Vizcaya i Argentaria. Però a l'eslògan cofoi del nou anunci, “un dels millors bancs de Catalunya i del món”, s’hi detecta una el·lipsi latent que, en l'actual context, té el seu què. Ara mateix, entre Catalunya i el món hi ha dues entitats polítiques anomenades Regne d'Espanya i Unió Europea que aquests dies formen part, més que mai, del debat crític sobre el futur de Catalunya. És simptomàtic que BBVA prescindeixi d'Espanya a l'hora d'anunciar la nova entitat, tot i tenir oficines a Madrid, València, Saragossa, Castelló i Sevilla. I també ho és que, en voler anar més enllà de Catalunya, tampoc no gosi esmentar Europa i salti a un ens tan poc compromès com el món, que com se sap és molt gran i té els ciutadans més guai que es poden tenir.

L'espot d'Unnim BBVA coincideix a les nostres pantalles amb el de Gol T, que aprofita l'inici de la Lliga BBVA per intentar captar nous abonats al futbol televisat de pagament. En aquest cas la pantalla s'omple de banderes espanyoles que celebren els èxits de la Roja. La idea de l'anunci és que els mateixos jugadors que van fer sortir milers d'espanyols al carrer ara els facin entrar a casa per consumir tele ajaguts al sofà. És una imatge de consens casolà, que emeten amb la seguretat que complaurà tothom. Quan una empresa catalana faci un espot com aquest utilitzant les imatges de l'últim Onze de Setembre li diran el nom del porc. La publicitat no té un pH neutre.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del dimarts 18 de setembre de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma