Àzuab a Acrollam

El 5 de novembre està previst el tancament de l'Espai Mallorca, la llibreria-bar que és el punt de referència a Barcelona de la cultura balear. Es constata la desídia de les actuals institucions públiques de les Illes Balears per tot allò que tingui a veure amb “la llengua cooficial que no és el castellà”. Amb aquesta perífrasi recargolada per no haver de pronunciar les tres síl·labes maleïdes de ca-ta-là, Bauzà i el seu govern faesista s'ha fet mereixedor de passar al Llibre Guinness dels circumloquis, al costat d'aquella altra prova perifràstica de faesisme: “las lenguas aragonesas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental”. L'assemblea de @critsirenou planeja tirar endavant un projecte autogestionat de l'Espai Mallorca. Tant de bo ho aconsegueixin. A primers de setembre em van proposar un parell de conferències (en el sentit no balear del terme parell
, és a dir, 2) sobre mossèn Alcover a Palma per obrir unes jornades acadèmiques que es fan a la UIB amb especialistes europeus en rondallística, coordinats per l'Institut Ramon Llull. Vaig accedir perquè em va semblar una excusa excel·lent per fer una immersió lingüística en les Rondaies d'en Jordi d'Es Recó que aquesta vera bèstia verbal de la nostra cultura va transcriure i reescriure, de manera que em vaig plantar a l'Espai Mallorca i ho vaig trobar tot sobre la matèria. Allò que en solíem dir fons editorial: edicions populars i anotades com els volums dels professors Grimalt i Guiscafrè, aplecs il·lustrats, antologies ideals per entrar en aquest món tan vast i fins i tot una col·lecció de 24 CDs amb les lectures dramatitzades que Francesc de Borja Moll  va enregistrar a Ràdio Popular a partir de 1959.

L'experiència immersiva en el món paral·lel de l'això era i no era
balear ha estat euforitzant. Després de la grata sorpresa de veure la peça teatral Acorar de Toni Gomila, llegir i escoltar una quarentena de rondaies d'Alcover (dels dos centenars llargs que va transcriure i reescriure) és com descobrir que al costat de casa hi tens la selva amazònica. Un patrimoni col·lectiu com el de tantes altres cultures (Alcover és el germà desconegut dels Grimm) amb l'afegit d'un creador volcànic que treu la poteta (en tots els sentits, que per alguna cosa era mossèn) quan les reescriu amb un repertori d'estratègies verbals que fa xalar qualsevol lector amb sensibilitat lingüística. Les rondaies mallorquines viatgen farcides de coverbos, facècies, paronomàsies i onomatopeies notables, sí, però també hi he detectat l'ús gens casual de l'oximoron, falsos derivats, ressons de l'enigma de l'Esfinx i sofisticades controvèrsies que podem titllar de sofismes. A les fórmules de comiat tot sovint apareix la mort: “i visqueren molts d'anys plegats amb salut i alegria, i encara són vius si no són morts”. Fórmules que remeten a Bernat Metge quan diu “No és estat home que sia nat qui no muira, ne qui muira que no sia nat”.

 Llarga vida a l'Espai Mallorca.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura del dissabte 27 d'octubre de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma