El nom fa la cosa

He escrit un munt de columnes sobre la gent que té un cognom que el predestina a exercir una feina determinada. Pels meus articles han passat la dermatòloga Gratacòs, el cap de policia Manganelli, el conseller d'Economia valencià Birlanga, el governador civil franquista Armando Murga, la ministra de Sanitat Mato o el banquer estafador Boncompte. Cada cop que en publico un rebo una dotzena de missatges amb nous exemples, de manera que podria anar tirant de la rifeta. Són col·leccions interminables, perquè l'atzar és tossut i l'actualitat impredictible. Quan el moviment dels indignats va presentar una querella contra les càrregues policials dels Mossos a la plaça de Catalunya, vaig llegir amb perplexitat que el magistrat que s'encarregava es deia Porres, Josep Maria Miquel Porres! El motiu d'aquest rum-rum no és anar tirant de la rifeta sinó posar fi a un neguit que arrossego des del primer article que vaig publicar sobre el tema, l'any 1991. Acabava de conèixer una noia que es deia (ometré el nom de pila, atès que en divulgo els dos cognoms), Colet Petit i que sovint pronunciava Colette el seu primer cognom. Vaig dedicar-li un article. Per vestir-lo vaig buscar altres exemples de combinacions curioses entre noms i cognoms (l'amiga del Tísner Clara Dou, el cònsol veneçolà Aquiles Pinto Flores) i en vaig localitzar uns quants que tenien una relació directa amb l'activitat que desenvolupaven. Crec que el primer va ser un representant d'Unió de Pagesos especialitzat en la Fruita Dolça que es deia (que es diu) Presseguer. Com que no sabia com anomenar aquell curiós fenomen verbal en vaig dir noms predestinats. 

Durant anys no he sabut respondre a la pregunta de com es diuen els noms que mantenen una relació semàntica amb la feina del seu portador. Com que és un fenomen cridaner i jo n'he parlat tantes vegades, m'ho ha preguntat moltíssima gent. Sempre he respost amb la boca petita que jo en deia predestinats. Fins que, per casualitat, llegeixo al GDT (Grand Dictionnaire Terminologique) de l'Office Québécois de la Langue Française el neologisme aptonyme (d'apte-, apropiat i -onyme, nom) que els defineix. Estiro del fil en anglès a la Britannica i ho amplio: també hi ha aptonym, al costat d'aptronym (en teoria inventat per un columnista nord-americà anomenat Franklin Adams a partir del canvi d'ordre de les dues primeres lletres de patronym, també jugant amb el sentit d’apt), euonym (del grec eu, bo, com a eufònic) i finalment charactonym, aplicat a personatges de ficció (characters) batejats amb ganes de definir-los. Aclaparat, decideixo dir-ne aptònims. Mama, jo vull ser aptònim.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del dilluns 1 d'octubre de 2012

Comentaris

  1. El Vicepresident de Comunicación de Airbus Military es diu Jaime Pérez-Guerra.

    ResponElimina
  2. Pots fer-te corredor de muntanya...O llenyataire...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma