El paper del negociador

Els números són la pura imatge de l'objectivitat. Exigim xifres amb la vana esperança que ens permetin fonamentar una postura. Previsions econòmiques, enquestes, referèndums... Els processos electorals gallec, basc i català culminaran amb uns números que seran interpretats d'una manera detinguda (esperem que no pas en el sentit policial del terme). També la petició del rescat per part del govern de Madrid, amb la subsegüent pèrdua de sobirania, és una qüestió de números. El ball de xifres que ens plourà en els propers mesos serà antològic. Xifres pètries llançades sense amagar la mà amb l'objectiu d'infondre objectivitat a les opinions subjectives dels favorables i dels contraris a la independència: de Catalunya (vers l'Estat) o d'Espanya (vers la troica europea). Xifres per carregar-se de raons abans de seure a negociar. 

Un dels llibres de capçalera dels propers mesos hauria de ser un extraordinari assaig de Marcus du Sautoy que El Acantilado ha adaptat al castellà: Los mi5terios de los númer6s (La odisea de las matemáticas en la vida cotidiana)
. Du Sautoy és catedràtic de matemàtiques a la Universitat d'Oxford i un veritable monstre de la divulgació científica, capaç d'acordar abstracció i vida com JV Foix volia fer amb Raó i Follia. El llibre conté molts exemples ben trobats, però de cara a les futures negociacions en els àmbits europeu i ibèric, cal destacar un fragment del capítol dedicat a les ratxes guanyadores. Entre d'altres exemples d'atzar, l'autor analitza el joc infantil de “pedra, paper, tisora”, conegut arreu del món i recentment elevat a la categoria de competició internacional reglada. Du Sautoy explica la negociació pels drets de subhasta d'una col·lecció de pintures impressionistes de Cézanne i Van Gogh entre les dues cases de subhastes més importants del Regne Unit, Sotheby's i Christie's. Un divendres estaven tan encallats que van acordar jugar-s'ho el dilluns a una sola mà de pedra, paper, tisora. Sotheby's va invertir molts diners en un equip d'analistes professionals que dissenyés una estratègia guanyadora. Després d'hores i hores reunits, van arribar a la conclusió que era pur atzar i, per tant, la tria havia de ser aleatòria. Els va sortir paper. Christie's, per la seva banda, es va limitar a preguntar a la filla d'onze anys d'un empleat. La nena va respondre: “tothom suposa sempre que triaràs pedra, i per això tria paper. El que cal fer és triar tisores”. I les tisores de Christie's van guanyar al paper de Sotheby's. Podria ser un exemple il·lustratiu per encarar els propers mesos..
És clar que, si continuen com fins ara, tant Merkel com Rajoy o Mas triaran tots tres tisores.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dimarts, 16 d'octubre de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma