dimarts, 2 d’octubre de 2012

En Pepe fa la pipa

En el resum del Madrid-Dépor del diumenge veig que, per celebrar el seu gol, Pepe es va endur el dit gros a la boca i el va xumar una bona estona. D'altres golejadors també ho fan. Assumeixo que tots els xumadors esperen o acaben de tenir un fill i és la seva manera de dedicar el gol a la criatura. De fet, des que Shakira va anunciar el seu embaràs al perfil de Twitter Piqué ha substituït la seva cara per una il·lustració de xumet. Als camps de futbol, entre els jugadors que han de ser pares o acaben de ser-ho, la succió del dit gros ha substituït el gest de bressolar un bebè imaginari. Un gest que, al Superdépor dels noranta, va posar de moda Bebeto per dedicar-li múltiples gols a un fill (o fills) que ara ja deuen ser majors d'edat. Fer la pipa és menys aparatós que bressolar l'aire, però dóna visibilitat mundial a un reflex primari del nadó que els psicòlegs infantils malden per combatre. La succió del dit gros es considera normal durant el primer any de vida, però la meitat dels nens tenen costum de fer-ho fins als cinc anys i quan es perllonga més enllà dels tres  pot provocar danys: deformacions a les genives, dents i paladar amb desplaçament dels incisius endavant que impedeix tancar bé la boca (en el que s’anomena mossegada oberta) i paladar ogival que provoca dislàlies (dificultats de pronunciar bé les  tes, des i eles). En casos excepcionals, hi ha nens que allarguen la succió del dit gros fins als dotze anys. Els motius són diversos: avorriment, ansietat, hàbit, consol, inseguretat en els aprenentatges, comportament regressiu... 

Més enllà dels tractaments multifactorials que els psicòlegs treballen amb els pares dels fills xumaires, hi ha alguns trucs casolans que permeten combatre l'hàbit nefand que ara escampen aquests models d'èxit que són els futbolistes. El primer és untar-los el dit amb el mateix fluid amargant que venen a les farmàcies per evitar que es mosseguin les ungles. Això sí, els psicòlegs infantils aconsellen explicar-los abans que no han de fer la pipa, i afegeixen allò tan bonic de "que no sigui un càstig" (sic). Una altra alternativa més visible és embolicar-los el dit gros amb un tros d'esparadrap perquè quan hi passin la llengua trobin que el dit té un tacte desagradable. I després hi ha els mètodes de recompensa: comptar les hores que aguanten sense xumar el dit i establir un premi a partir d'un rècord d'abstinència, pintar-los una cara somrient al dit amb tinta no tòxica, oferir-los un nino de peluix perquè no facin la pipa quan dormen o una joguina durant el dia... I, sobretot, no ridiculitzar-los mai davant dels seus amics. 

Quin d'aquests mètodes triarà Mourinho?

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del dimarts 2 d'octubre de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir