divendres, 26 d’octubre de 2012

Galamons?

A Vilassar (de Dalt) trobo que anomenen galamons els capgrossos. El terme galamó designa el sotabarba (prominent) i els diccionaris també acullen usos balears relacionats amb una malaltia de les ovelles que els provoca inflor a la part anterior del coll. De fet, l’Alcover-Moll recull el terme galamona a Eivissa i el defineix com un goll, un tumor que es forma a la part anterior del coll humà. Té una certa lògica, doncs, que els vilassarencs usin aquest mot per referir-se a una criatura tan elàstica com la larva aquàtica que la majoria de parlants anomenen capgròs. Però galamons no n’és pas l’única variant. Els capgrossos canvien molt sovint de nom. A La Bisbal d’Empordà els anomenen papibous, a Banyoles greixandos, a Cassà de la Selva carbassudes, a Amposta samarucs, a La Cellera de Ter calabutins i a La Seu d’Urgell, entre moltes altres localitats, culleretes. Quan totes aquestes criatures es fan grans esdevenen aquesta mena d’animals que anomenem vulgarment granotes i gripaus. I la història dels mil noms torna a aparèixer. Els gripaus quan salten per Olot són galàpets, si pugen per Roses esgalàputs, a Cardona de vegades s’han de sentir dir grapals, a La Bisbal, entre d’altres, escalipatxos i fins i tot en un indret tan proper a Barcelona com Mollet són anomenats galipaus.

 Màrius Serra. El Punt-Avui. Motacions al Suplement Cultura del divendres 26/10/2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir