La doctrina Sánchez-Poh

Dels quatre ninots acolorits coneguts amb el simpàtic nom de Teletubbies,
el que va de roig és la Poh. Alícia Sánchez-Camacho n'és una veritable èmula. No pas pel color roig de la disfressa apelfada, sinó pel nom. En aquests últims dies la política blanenca ha sofisticat el discurs de la por a la independència tot il·luminant la població catalana amb detalls que, si no fos per la seva perspicàcia, ens passarien desapercebuts. Més enllà de la sonsònia sobre l'expulsió múltiple de Catalunya (de la Unió Europea, l'euro i la LFP), Alícia Sánchez-Poh ens ha informat que també quedarien anul·lades les pensions de jubilació i els títols expedits per les universitats catalanes. El primer anunci el va dirigir a un grup de jubilats en una residència. El segon, curiosament, l'adreçà a la població sense formació universitària. Semblen els primers elements d'una llarga llista de catàstrofes que la política popular anirà enumerant durant la campanya. No cal ser tan perspicaç com ella per adonar-se que una conseqüència immediata de l'anul·lació dels títols universitaris seria la inhabilitació dels nostres investigadors més eminents. Els seus treballs de recerca quedarien en suspens i les seves descobertes serien esborrades de la literatura científica com els set Tours de Lance Armstrong.

Per fer-me'n càrrec visito l'excel·lent portal de divulgació científica www.recercaenaccio.cat.
Hi trobo un munt d'aquests projectes que Sánchez-Poh aviat recusarà i m'entretinc en els éssers vius descoberts per científics catalans. Com és sabut, quan un investigador descriu un nou tipus d'ésser té la potestat de batejar-lo. Així, per exemple, el portal recull tres casos remarcables que la comunitat científica internacional haurà de revisar segons la doctrina Sánchez-Poh: l'alga Barrufeta bravensis (batejada així per la seva morfologia i perquè es va trobar a la Costa Brava, prop de Blanes), el paràsit Parvilucifera sinerae (que incorpora l'espriuana Sinera al nom perquè va ser localitzat a Arenys) i l'esponja Stylocordyla chupa-chups (una espècie trobada a l'Antàrtida, però descrita a Barcelona, la forma de la qual no resulta gens difícil d'imaginar). Si la doctrina Sánchez-Poh prospera, tots tres noms seran invalidats i romandran als llimbs dels noms científics imaginats però mai posats, com el d'aquells poliquets fòssils (del gènere capensis) que un oceanògraf català va descriure a Ciutat del Cap. Ell mateix em va explicar que havia fantasiejat amb la possibilitat de batejar-los amb l'innocu nom específic de Nocal per tal de formar els Nocal capensis. No es va atrevir. 

És llàstima, perquè ara els podria regalar a la candidata Poh, Alícia Sánchez-Poh.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum dilluns 22 d'octubre de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma