dilluns, 22 d’octubre de 2012

L’èxit del Bicing

Això del Bicing cada cop fa més pena. Agafes una bicicleta, pedales una estona per Barcelona i aquell so de carraca és la prova que el servei ha iniciat un procés de degradació imparable. Un dia d’aquests algú dirà aquella frase tan bonica —“és que ha mort d’èxit”— i segurament tindrà raó. L’últim indici d’aquesta decadència el va protagonitzar dies enrere Eduard Freixedes, regidor de Mobilitat, quan va fer una recomanació als hipotètics usuaris del servei: “Si la bicicleta és el mitjà que fas servir per moure’t habitualment per la ciutat, ja és hora que te’n compris una”. La frase transparenta molt bé l’enuig i la desgana que provoca en l’ajuntament convergent aquesta herència de l’època socialista. També mostra un desconeixement notable de la situació: hi ha molts usuaris que es van passar al Bicing tips de veure com els roben, un cop i un altre, la bicicleta que s’han comprat, perquè resulta que a Barcelona els lladres actuen amb un desfici de neorealisme italià.

Qui conegui alguna ciutat on la bicicleta és un mitja de transport particular i habitual —Amsterdam, Copenhaguen, Munic— sap que aquí el Bicing es va implantar amb els peus, a la babalà. Es buscaven les xifres ràpides, la imatge de ciutat compromesa amb el medi ambient, però ningú es va preocupar de fer carrils bici de debò, segregats, que demanen més planificació urbana. Ara, com que no s’atreveix a desmantellar tota l’estructura del Bicing i començar de nou —seria massa impopular i massa car—, l’ajuntament s’han decidit a convertir-ho en un servei elitista per a la ciutat residencial que ells tenen al cap. Primer han acordat que apujaran les tarifes un 116 per cent. Després la guàrdia urbana ha endurit el control i ara multa els usuaris i els pren el carnet per infraccions que fa un mes eren ignorades. La idea, ja es veu, és que el Bicing sigui sobretot per a l’oci de cap de setmana: oh, sí, pedalar a poc a poc davant del mar, amb ulleres de sol, i un jersei a l’espatlla per si de sobte es gira un airet, que a Barcelona el temps és molt traïdor.

Jordi Puntí, El Periódico, 22 de octubre del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir