dilluns, 1 d’octubre de 2012

Ofici bonítol

 Els diccionaris catalans encara acullen el mot torsimany, un terme semític, possible manlleu de l’arameu, emparentat amb les paraules de l’hebreu rabínic targem (interpretar) i targum (interpretació). Intèrprets i traductors celebren aquest diumenge el Dia Internacional de la Traducció. I ho fan llegint textos traduïts. Ahir al migdia a la Biblioteca Juan Marsé del Carmel es van llegir fragments de La guerra de les salamandres de Karel Capek, una esplèndida novel·la satírica traduïda del txec al català per Monika Zgustová. És només un exemple entre desenes d’actes, radicals en la seva modèstia, promoguts des de l’AELC i altres associacions d’escriptors i traductors, que es va repetir, durant tot el dia, en cases de cultura com la d’Alboraia (a la comarca valenciana de l’Horta Nord) o el Casalet de Valldoreix a Sant Cugat, llibreries com la Peu de Pàgina de Sarrià, la 22 de Girona o la Quart Creixent de Palma, bars com El Gravat de Vic o en els paradisíacs jardins de l’IEC. A l’Espai Mallorca, a més, es va celebrar una taula rodona sobre l’ofici i van aprofitar per presentar els videos que participen en el concurs internacional “Spot the Translator” organitzat per la CEATL, the European Council of Literary Translators’ Associations. Un màxim de tres minuts per fer visible l’ofici de traductor. N’hi ha de benintencionats i n’hi ha de bons. No us perdeu “The Buried Temple”, sobre la importància literalment vital d’una bona traducció. Si el senyor Facebook no fa de les seves els podreu veure a la pàgina facebook.com/ceatlfans. Demà diumenge faran públic el video guanyador. La gent del Pen Club Català també s’afegeix a la celebració amb la Sala Beckett i l’Institut Suec de Cultura. Dimarts vinent la Beckett acollirà una doble funció. A les 19:30 una taula rodona sobre la traducció del suec que juga amb la famosa frase feta (i enganyosa, perquè no prové de Suècia sinó del llatí soccus, l’esclop que feien servir els còmics): “Qui es faria el suec...?” Després, a les 21:30, la traducció (revisada) que Palau i Fabre va fer de La més forta d’August Strindberg. 

L’auge de la traducció automàtica en l’era digital ha instal·lat en la societat una idea nefasta: que només és una qüestió de temps que les màquines puguin interpretar completament els textos. Això és fals. Una perillosa fal·làcia. Els benvinguts avenços de l’era digital faciliten cada cop més la tasca dels traductors, també dels literaris, i potser modificaran tant la seva intervenció sobre el text que, en alguns casos, els transformaran en supervisors. Però són els professionals de la traducció els que han de tenir sempre l’última paraula. Altrament, la secció La Foto del Lector que completa les Cartes dels Lectors d’aquest diari, continuarà compilant una veritable antologia dels disbarats provocats pel virus Google Translator. Com aquest dijous, que mostrava una foto d’un supermercat de la Vila Olímpica que etiquetava el bonítol que en castellà era “Bonito en aceite” com a “Bonic Oli”.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura Dissabte 29 de setembre de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir