dimarts, 13 de novembre de 2012

Aforisme i tatuatge

Feia cua per pagar al supermercat. Al meu davant hi havia una noia que portava una samarreta de tirants. Em vaig fixar que a l’esquena, més o menys entre els omòplats, hi duia un tatuatge. No era una calavera de foc, ni uns símbols xinesos, ni una rosa vermella. Eren només unes paraules que deien en anglès: “I am the master of my fate, I am the captain of my soul”. Mentre ho traduïa mentalment —“Sóc l’amo del meu destí, sóc el capità de la meva ànima”—, va arribar el seu torn i la caixera la va esbroncar perquè no havia pesat la fruita. Amb un gest li va fer entendre que ho fes tot seguit i la noia, capitana del seu destí, la va obeir. Arribant a casa, vaig buscar a Google la frase tatuada. Resulta que són dos versos del poema “Invictus”, que W.H. Henley va escriure a l’hospital, l’any 1875, després que li amputessin una cama. El poema, però, és famós perquè Nelson Mandela el tenia penjat a la cel·la on va estar tants anys empresonat.

A Google també vaig descobrir que hi ha més gent que porta aquests dos versos tatuats, ja sigui a l’esquena, el coll, els braços o les cames. Segur que els lectors també se n’han adonat: des de fa temps s’han posat de moda els tatuatges cal·ligràfics, amb frases que volen ser líriques i alhora profundes. Són gairebé com un epitafi en vida, gravat a la pell per no oblidar-lo mai. Com passa amb els aforismes, però, la frontera entre el pensament filosòfic i l’autoajuda barata és molt prima. Algun editor espavilat hauria de fer una antologia d’aquesta mena de frases per tatuar, ni que fos perquè els interessats en coneguin l’origen i el sentit abans que sigui massa tard. N’hi ha que trien un fragment de la Bíblia, un vers de Shakespeare, una cançó de Morrissey, però també hi ha els que acaben atrapats en les paraules del xarlatà de torn. Si s’ho pensessin una mica abans de tatuar-se segons què, ens estalviaríem coses com ara: “No deixis mai que els teus dubtes paralitzin les teves accions”, “guerrer de la llum” o “el vencedor està sol”. Sí, són cites de Paulo Coelho. I sí, hi ha gent que va pel món amb això tatuat al cos.

Jordi Puntí, El Periódico, 10 de novembre del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir