Blanc, Negre, Gris


Blanc.
El 22 d'octubre passat, els d'ERC van organitzar una taula rodona a Barcelona sobre la situació dels immigrants en una Catalunya independent. Entre el nombrós públic hi havia força àrabs, amazics, llatinoamericans i africans que volien dir-hi la seva. De totes les seves intervencions, potser va ser la d'un senegalès la que va colpir més. Catalanoparlant (com tantes i tantes persones nascudes fora, malgrat la tendència de molts catalans de soca-rel a adreçar-se'ns únicament en castellà, com si tots plegats acabéssim de baixar de Medina del Campo) i partidari de la independència de Catalunya, va dir que no se sentia gens representat per cap dels partits polítics que la impulsaven.
Negre.
De fet, diria que es va quedar curt: a Catalunya, els residents nascuts fora que tenen un fenotip no-europeu són si fa no fa invisibles en els diaris, els anuncis comercials i els programes de televisió en general (fins i tot a Polònia, l'actor que fa d'Obama és un blanc pintat de negre en el més pur estil dixie, que no reflecteix gens la imatge del president nord-americà; per cert, més aviat la d'un intel·lectual afable, i perdoneu l'oxímoron). I, sobretot, són invisibles en les campanyes electorals actuals, fins al punt que qualsevol diria que Catalunya ha quedat atrapada en els anys cinquanta, quan, arreu del món occidental, les persones que no tenien la pell blanca només eren visibles quan caminaven pel carrer.
Gris.
Atès que aproximadament 1.200.000 ciutadans catalans vam néixer fora (de l'Estat), se suposa que algun paperet tindrem, juntament amb els nostres fills, en el futur del país. De manera que potser no estaria de més garantir-nos un passaport català per cap –amb tots els drets civils que atorgarà– quan arribi el moment. Si no, la Catalunya lliure en què tants ciutadans asseguren que volen viure no serà ni Catalunya ni molt menys lliure. Més aviat demostraria que els poders fàctics catalans hauran seguit les consignes desfasadíssimes del PP, que encara creu –pel que es veu– que tots els ciutadans es poden dividir ètnicament entre els que tenen cognoms catalans els que en tenen de castellans, sense tenir en compte que avui en dia un de cada sis catalans es diuen Essomba, o Brezeanu, o Achaari, o Tree...

Matthew Tree, El Punt Avui, 18/11/2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma