dissabte, 17 de novembre de 2012

Brasil literari

La revista britànica Granta ha publicat una antologia dels 20 “millors novel·listes brasilers” actuals. De moment s’ha editat en portuguès i en anglès, i l’any que ve sortirà en castellà. La intenció de Granta és la mateixa de quan va proposar, ara fa dos anys, l’antologia dels “millors narradors joves en espanyol”: destacar les noves veus, menors de 40 anys, que comptaran en el futur de la literatura. Com ja va passar amb l’edició hispànica, la llista de noms ha provocat al Brasil una onada de queixes i disgustos. Els detractors diuen que hi ha oblits notables, presències poc justificades i la inevitable sospita de mandarinatge. A tot arreu passa igual. Com a protesta, uns quants autors no seleccionats han creat un blog off-Granta on mostren les seves narracions.

Més enllà de les pugnes tribals, la proposta de Granta és lloable perquè explora l’última hora d’una literatura tan rica i diversa com la brasilera, i la divulga amb un cert esperit comercial. El problema, en tot cas, és que al darrere d’aquests 20 autors hi ha una gran tradició que continuarà desconeguda. Per alguna mena de prejudici, la literatura brasilera té poc interès per a la resta del món. És com si la música i el futbol ja cobrissin la quota d’atractiu cultural, com si els brasilers no es poguessin dedicar a res més que a cantar bossa nova, ballar samba per carnaval o marcar gols sensacionals.

A les entrevistes de promoció de Granta, quan els pregunten per les seves influències, els joves autors brasilers citen noms com Machado de Assís, João Guimarães Rosa, Graciliano Ramos o Clarice Lispector. Tots ells són referents que es troben vius a les llibreries del país. Tots ells, també, van trobar algun editor que va gosar traduir-los al català o castellà. Abans de llegir els joves, doncs, potser hauríem de donar una segona oportunitat a les novel·les dures de Rubem Fonseca, a la imaginació excessiva de João Ubaldo Ribeiro —aquella meravella que es diu Viva el pueblo brasileño—, a la prosa amazònica de Milton Hatoun i a la fabulació moderna de Moacyr Scliar, de qui s’acaba de publicar Els lleopards de Kafka (El Raig Verd). Tots ells van ser anys enrere, en algun moment, el futur enlluernador de la literatura brasilera.

Jordi Puntí, El Periódico, 17 de novembre del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir