dilluns, 5 de novembre de 2012

Cada votant, un consumidor

Dies enrere vaig llegir a la revista The New Yorker la història d’un matrimoni nord-americà: Clem Whitaker i Leone Baxter. És probable que aquests dos noms no els diguin res, igual que em passava a mi, però resulta que les seves idees van canviar la política mundial. L’any 1933, Whitaker i Baxter van fundar  Campaigns Inc, una empresa que volia aconsellar candidats a les eleccions. Era la primera vegada que això passava. El seu lema era “Cada votant, un consumidor” i per fer rutllar el negoci van contractar escriptors de discursos, enquestadors, publicistes... Tot això que avui sembla tan normal.

Durant anys Whitaker i Baxter van treballar gairebé exclusivament per als candidats republicans, que s’adapaven millor a la seva ideologia. És conegut el seu primer encàrrec a les eleccions per a governador de Califòrnia. Els republicans estaven instal·lats al poder des del primer dia, ningú els discutia res, i aleshores l’escriptor Upton Sinclair va decidir presentar-se com a candidat demòcrata. Era un autor d’èxit, que proposava una reforma social, i podia guanyar. Contractats pels republicans, Whitaker i Baxter van idear una campanya perversa. Agafaven citacions de les novel·les de Sinclair i les publicaven a portada del diari de Los Angeles, com un anunci i amb el seu nom a sota. Eren frases tretes de context, en què algun personatge malparlava de la religió, del matrimoni, de la joventut, però semblaven opinions del mateix Sinclair. Va guanyar el candidat republicà, esclar.

Aquesta manca d’escrúpols de Whitaker i Baxter es va anar refinant en una sèrie d’idees que avui la majoria de campanyes electorals segueixen. “No expliquis gairebé res; com més coses saben els electors, més difícil és que et votin. Repeteix el mateix un cop i un altre. Simplifica. Hi ha dues maneres de fer interessant una campanya: convertint-la en un combat o en un espectacle; si no pots lluitar, busca l’espectacle”. El resultat, esclar, és que la mentida i la manipulació es converteixen en armes electorals i es menysté al ciutadà. Ho vam veure amb la campanya de Rajoy —“no apujaré l’IVA”— i ho hem vist ara amb el republicà Mitt Romney als EUA. Es contradeia tan sovint que, després de cada debat electoral, les cadenes televisives es dedicaven a verificar les dades que havia donat, i sovint eren errònies. Haurem d’estar atents: s’acosten eleccions a Catalunya, s’acosten més mentides.

Jordi Puntí, El Periódico, 5 de novembre del 2012.

1 comentari:

  1. Aquests dies he llegit "The Jungle", d'Upton Sinclair. Un llibre revolucionari, impactant. Molt bo literàriament parlant, també. No m'estranya gens, tot això que expliques!

    ResponElimina

Entradas populares

Compartir