El deshipotecòdrom

Desnonament

(de no) Donar comiat a l’habitant d’una casa perquè no hi pugui continuar vivint

Ha calgut que morís gent perquè els desnonaments entressin no ja en la campanya electoral catalana, que també, sinó en l'agenda política espanyola. Ja podien anar dient les plataformes ciutadanes de suport sorgides de l'embranzida indignada, alguns jutges i gent compromesa de signe divers, que els partits governamentals no deixaven de tocar les belles notes del concert És la llei, en No Majorper a quartet de corda. Els suïcidis d'un home a Granada i una dona a Barakaldo l'han estroncat com dues bombes al Liceu. Els jutges han dit prou, Europa ha dit prou i Kutxabank s'ha apressat a penjar-se la medalla de ser la primera entitat bancària que no desnonarà. La mort, com sempre, situa les coses en una altra dimensió. En teoria, avui dilluns els dos partits majoritaris a l'Espanya monolingüe (PP i PSOE) arribaran a un acord per aturar en sec els desnonaments a través d'un decret. Caldrà veure com ho expliquen, perquè tindria delicte que els responsables (amb CiU i PNB) de les polítiques que han portat a l'actual situació (500 desnonaments al dia) pretenguessin ara liderar la lluita contra la injustícia. I també caldrà veure quin serà el paper d'aquesta problemàtica tan punyent en una campanya electoral centrada en la creació d'un nou Estat que encara una primera setmana marcada per la convocatòria d’una vaga general.

Dissabte Joan Herrera ja va demanar una cimera amb tots els candidats i la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca). ICV-EUiA potser és, de les forces parlamentàries, la que més al cas ha estat del drama de l'habitatge. També la militància de la CUP (Candidatura d'Unitat Popular) hi posa el coll als municipis on està implantada. Una militància que devia llegir amb un interès descriptible les reflexions dignes de El gato al agua que els dirigia Gregorio Morán a l'última Sabatina intempestiva, tot dubtant de la seva radicalitat perquè són independentistes i, per tant, ximplets: “tot el que teniu a Catalunya són quatre alcaldies de merda -de pobles molt bonics, això sí-, en una societat a la qual li agrada el vostre paper de caganers”. Carai, quina fel! La campanya de la CUP té el suport volenterós de Sergi López o Eudald Carbonell. Ara poden sumar el de Gregorio Morán. Ja tenen qui els insulti i això sempre rendeix.

Quan un metge desnona un malalt el dóna per incurable. Els jutges volen deixar de desnonar ciutadans hipotecats sense recursos. Si avui, d'un dia per l'altre, Rajoy pacta amb Rubalcaba per ajustar la legislació tal com va fer amb la reforma exprés de la Constitució el concertÉs la llei, en No Major per a quartet de corda començarà a semblar la cançó de l'enfadós. I qui en fa dos, en fa tres.

Màrius Serra. La Vanguardia. Votabulari a Política el 12/11/2012

 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma