diumenge, 18 de novembre de 2012

El disputat vot del senyor Shylock

(del llatí. praestare 'excel·lir; ser fiador; proporcionar') Deixar diners o una altra cosa, amb la condició de tornar-ho passat un cert temps.

En aquesta campanya el famós vot útil ha estat menys invocat que en d'altres. I no pas perquè les opcions que poden aglutinar més suports no pretenguin convèncer-nos de la utilitat de votar-les, sinó perquè un nou producte electoral ha irromput en escena. Es tracta del vot prestat, un concepte que fins ara només feien servir els analistas quan comparaven l'evolució del vot en eleccions successives. Mai fins ara cap candidat havia demanat explícitament cap préstec electoral ni els estrategues de cap campanya havien mostrat electors amb nom i cognoms que anunciessin el préstec del seu vot. Va aixecar la llebre Joan Carretero i els seus Reagrupats en demanar el vot en préstec per a Artur Mas. Els 350 Independents per Mas que ara reclamen que el president en funcions obtingui una majoria sòlida reincideixen en el tema. Noms molt diversos i transversals, fins ara aliens a CiU, fan costat a Mas. Pot semblar l'enèsim intent d'envoltar-se de personatges independents de la societat civil per superar la desafecció ciutadana cap als partits polítics . I certament no és la primera vegada ni el primer candidat que ho fa: el mateix Mas va impulsar l'operació de la Casa Gran del Catalanisme, capaç d'acollir Mascarell, igual com anys enrere Pasqual Maragall havia propiciat els Ciutadans pel Canvi, i a la primeria del pujolisme Joan Rigol va formar un efímer comitè transversal d'assessors que ha passat a la història com els rigolettos. La novetat és que ara els 350 signants afirmen donar suport a Mas només per a aquestes eleccions. No s'acullen al vot útil, sinó al vot prestat. 

La diferència és notable. El vot útil, tan invocat pels partits majoritaris, és un vot a fons perdut, mentre que parlar de préstec electoral equival a establir un venciment. Potser el mateix que Artur Mas va fixar per a la seva carrera política quan va convocar aquestes eleccions. És a dir, l'endemà de la independencia. Com és sabut, els préstecs són fonamentals a l'hora de tirar endavant projectes empresarials i tot el sistema econòmic occidental es basa en la capacitat d'endeutar-se. Però els préstecs, a diferència dels pagaments a fons perdut, s'han de tornar (o renegociar). Per això els rivals de Mas s'han apuntat de seguida al nou concepte electoral. Sánchez-Camacho ha estat la primera de reclamar el vot presumptament prestat a CiU i PSC per part dels parroquians de les germandats rocieras. És previsible que aquesta recta final de la campanya es transformi en un mercat de valors sobre vots en préstec, amb candidats partidaris de renegociar els interessos i d'altres que propugnaran la dació. Qui serà el primer d'explotar els paral·lelismes amb la bombolla immobiliària?

Màrius Serra. La Vanguardia. Votabulari a Política 18/11/12
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir