Fotim?

El parlar d’Arbeca sempre ha provocat comentaris. D’entrada per la pronúncia: els arbequins (gent d’Arbecààà) viuen en una lla de la A envoltada per mars de parlants ponentins de la E. Però també el lèxic és particular. Quan em documentava per anar-hi a fer la secció del programa “Divendres” de TV3, vaig parlar amb l’escriptor arbequí Vidal Vidal. A banda de moltes de les paraules que ja vam comentar per antena (guglegin “Paraules en ruta Arbeca” i ho trobaran), ell em va parlar de fotim en una accepció que no he trobat enlloc. L’Alcover-Moll recull fotim i el defineix com un infant menut i bellugadís que es fica pertot i destorba. També el DGLC recull l’expressió “tenir un geni de fotims” (ser molt irascible). Però enlloc rep el sentit que els nois arbequins de la quinta de Vidal li donaven: esperma, semen, llet. Un líquid relacionat amb el sentit sexual del verb fotre, esclar, i que conté éssers menuts, bellugadissos i que es fiquen pertot anomenats espermatozoides. La gràcia de fotim és que un derivat seu és molt més popular que la seva arrel: fotimer (gran quantitat). Un altre cas de mot superat en popularitat pel seu derivat és atzagaia (llança curta), del qual deriven les atzagaiades (bestieses). I un cas invers és el de la berla (fragment) que es desprèn d’alguna cosa que s’esberla.

Màrius Serra. El Punt-Avui. Suplement Cultura 23/11/12.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma