dimarts, 27 de novembre de 2012

Guardians del columnisme

Una de les novetats d'aquest trimestre convuls és la constant presència dels afers de Catalunya a la premsa internacional. Enrere queden les campanyes d'anuncis de l'època pujolista. Ara els analistes anglòfons, francòfons o germanòfons tenen veu pròpia, de vegades molt diferent de l'opinió publicada en els àmbits català o espanyol. També exportem algunes veus. Un exemple remarcable han estat els articles apareguts a The Guardian signats per noms tan familiars per al lector català com Enric Juliana, Quim Monzó o Matthew Tree, entre d'altres. Tree, que escriu indistintament en el seu anglès nadiu i en el seu català adoptat com a llengua literària, va publicar un article a la secció Travel el divendres. El títol coincidia fil per randa amb l'última frase de la columna: “A country can exist happily without a state of its own” (un país pot existir tranquil·lament sense tenir un Estat propi). El mateix divendres Matthew Tree explicava a la seva pàgina de Facebook que el seu article havia estat tergiversat. El que ell va escriure (en anglès) i enviar ni du aquest títol ni acaba amb aquesta frase. En el procés d'editatge han escapçat l'últim paràgraf de tal manera que la seva opinió pren el sentit contrari. En realitat deia: “A country, of course, can exist quite happily without a state of its own. This is not now the case of Catalonia, unhappy as it mainly is with the state it was obliged to join three centuries ago. Hence the current push for independence, after which -if the Catalans vote for political parties that favour it, as they seem due to do on November 25th- articles like this defensively informative one will become thoroughly redundant.” És a dir, després d'asegurar que, en efecte, un país pot existir sense tenir un Estat, Tree diu que aquest no és el cas de Catalunya i remata tot assegurant que si els catalans voten per partits favorables al procés independentista serà del tot superflu escriure articles com el seu, “a la defensiva”. Després que Tree ho fes públic Monzó va fer un tuit dient que el seu text a The Guardian també havia patit supressions i canvis: “Amb el meu han fet també el que han volgut. Paràgrafs alterats, cites modificades, títol canviat... Una vergonya”. 

La premsa britànica (amb l’ara discutida BBC al capdavant) és al món del periodisme el que l'escola finlandesa és al món de l'educació. Un model. Un motiu  més per fer una lectura crítica d'aquest hàbit nefast de subeditar articles supeditant-los a una idea aliena a l'articulista. Fa vint-i-dos anys que publico  a La Vanguardia (primer mots encreuats i en fa disset columnes) i mai de la vida han alterat el sentit de res del que hi he escrit. S’imaginen que aquest article no acabés així?

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del dimarts 27/11/12

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir