dijous, 22 de novembre de 2012

Infraestructures d’Estat

 Ferrocarril 

(des de 1864; en català) Sistema de transport en el qual els vehicles circulen per vies fèrries.

Una de les metàfores més usades per avançar el que ara mateix vivim és el xoc de trens. La imatge del xoc ferroviari parteix de la convenció que Espanya és un tren que surt de Madrid en direcció a Barcelona i Catalunya un altre que fa el mateix trajecte en sentit contrari. Tots dos per la mateixa via. Embalats. Cada cop que algú verbalitzava aquesta situació com si fos un problema de lògica ho feia amb la mateixa cara de murri amb què plantejaria una enganyifa del tipus: un tren elèctric va cap al nord-est a cent per hora i el vent bufa d'est a oest a vuitanta per hora; cap on va el fum? Ara, en plena campanya electoral, descobrim nous detalls sobre aquesta enganyifa clàssica. Resulta que el tren era elèctric, sí, però també desprenia fum, perquè el revisor fuma. Treu foc pels queixals d'haver-lo vist tan ple de famílies que viatjaven per celebrar l'Onze de setembre. En els trams de via que separen Figueres i Girona de Barcelona la revisora fumadora es diu María Llanos de Luna. I a la seva virreial persona no se li ha acudit res millor que interposar, a quatre dies de les eleccions, un recurs contenciós-administratiu contra els consistoris de Girona i Figueres per haver facilitat la contractació dels trens. Tant se val que tothom pagués el seu bitllet i que l'operació generés un excedent econòmic que va ser donat al Banc dels Aliments. Deu setmanes després encara treuen foc pels queixals. Els trens rigorosament vigilats anaven de nord a sud, tot i que molts dels gironins i figuerencs que els omplien diran que van pujar a Barcelona. Els vents que van bufar aquell dia van provocar una pluja d'estels mai vista sobre la ciutat que cal bombardejar cada ics dècades, segons una altra coneguda enganyifa que entusiasmava el recentment finat Peces Barba. 

L'argumentació de Llanos de Luna és molt il·lustrativa: les infraestructures de transport només es poden fer servir per motius d'interès general. Què vol dir general? Si, Messi no ho vulgui, el Madrid guanya la Lliga o la Champions, les infraestructures de transport properes a Madrid seran d'interès general o no? El recurs presentat sembla un cavall de Troia. Perquè la figura, avui ja superada, del català emprenyat va néixer justament als vagons de rodalia de Renfe. Poques empreses estatals són tan responsables de l'auge de l'independentisme català com Renfe (Rogamos empujen nuestros ferrocarriles estropeados). Posar el focus a les vies a pocs dies de les eleccions és un acte temerari per a qui encara defensa el corredor central i es vanta de molts quilòmetres d'Ave deficitaris i desconnectats de l'eix mediterrani. La revisora fumadora vol fer de guardaagulles, però els trens denunciats són d'ample de via europeu.

Màrius Serra. La Vanguardia. Votabulari a Política. 22/11/12

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir