divendres, 16 de novembre de 2012

L'alternacionalisme

 Alternativa

(del llatí alternativus) Que ofereix dues coses de les quals cal escollir l'una amb exclusió de l'altra.

Des que a Catalunya no hi ha corrides de toros, ni se les espera, ja ningú dóna l'alternativa. Ara, una persona alternativa és qui vol contraposar-se als models establerts. Així, les energies alternatives susciten un nou consum sostenible, la medicina alternativa propugna tractaments no convencionals i el cinema alternatiu explora noves vies expressives. Entre les forces parlamentàries, només ICV-EUiA porta l'alternativa a les sigles. Concretament a l'última lletra del llarg acrònim d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Si ens atenim als missatges publicitaris, ser alternatiu té un cert prestigi social. Potser perquè se'n simplifiquen les característiques i acaba sent mer sinònim de diferent, en el sentit no excloent del terme. Una persona alternativa seria algú que mostrés una gran personalitat. Però llavors arriba la vaga general del 14-M i resulta que a les poblacions més grans es convoquen dues manifestacions: l'oficial dels sindicats i l'alternativa, que pren un aire semblant al del famós banc dolent. I, d'una manera tan subtil com previsible, l'alternativa acaba associada a les imatges de violència amb què esmorzem l'endemà. 

En democràcia, el principal objectiu de l'oposició és transformar-se en alternativa de govern. De vegades fins i tot alguna força extraparlamentària ho afirma, tot estirant més el braç que la màniga. L'excandidata del PP Montserrat Nebrera es va presentar a les eleccions al Parlament del 2010 amb molta fe i un video furtiu, liderant una força nova que es deia Alternativa de Govern. No va passar el tall. En aquestes eleccions anticipades tan especials no sembla que cap força pugui aspirar a ser alternativa real a la coalició que lidera el president en funcions Artur Mas. Les enquestes pronostiquen una dura lluita pel segon lloc entre dues forces ascendents (PP i ERC) i una de descendent (PSC), sobre la caiguda de la qual es fonamenta el creixement de gairebé tota la resta de forces de l'arc parlamentari. Curiosament, només la candidatura de Pere Navarro ha apostat per presentar-se com a alternativa: L'Alternativa sensata, diu l’eslògan, en al·lusió a un federalisme dessabeït que pretén trobar el camí del mig entre el nacionalisme espanyol i el català. Un alternacionalisme?

PDF (pregunta digressiva final): per què l'alternativa que propugna el PSC es qualifica de sensata i no d’assenyada, ara que es porta tant apel·lar al seny català? Opció A: perquè s'assembla més a la traducció castellana. Opció B: perquè així titlla d'insensats tant a CiU com al PP i en canvi si al·ludís al seny els regalaria la rauxa. Opció C: perquè sensata
sembla derivar de la preposició sense. Opció D: perquè rima amb sociata.

Màrius Serra. La Vanguardia. Votabulari a Política 15/11/12

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir