dilluns, 12 de novembre de 2012

L’art de llençar els diners

Dimecres, després de les eleccions presidencials als Estats Units, vaig empassar-me els discursos dels dos candidats un cop ja se sabia qui era el guanyador. La intervenció d’Obama a Chicago va durar 20 minuts i era enèrgica i elegant. Va tenir alguns moments d’aquell sentimentalisme nord-americà tan embafador i va deixar un parell d’acudits i unes quantes frases per a l’esperança. “The best is yet to come”, va dir, el millor encara ha d’arribar, i a les seves paraules hi ressonava la veu seductora de Frank Sinatra. A Boston, el discurs perdedor de Mitt Romney va durar cinc minuts justos. Mentre repartia agraïments i deia que ell i la seva dona resaran perquè a Obama li surtin bé les coses, els seus seguidors aplaudien, feien fotos amb el mòbil i brandaven milers de banderetes, i de sobte vaig pensar: “Tot això ho ha pagat Sheldon Adelson, el milionari aquell d’Eurovegas”.

Els càlculs diuen que en aquestes eleccions el magnat dels casinos ha fet donació d’uns 50 milions d’euros als republicans. També es calcula que, amb la victòria de Romney, Adelson s’hauria estalviat dos mil milions de dòlars en impostos, gràcies als avantatges fiscals. La seva obsessió per aconseguir que un republicà dormís a la Casa Blanca, doncs, va arribar a límits grotescos, per no dir immorals. Vet aquí: durant les primàries Adelson donava suport a Newt Gingrich i es va gastar uns quants milions de dòlars per finançar un documental que desprestigiava el seu contrincant més directe, un tal Mitt Romney i el seu “capitalisme de voltor”. Després, un cop Romney va ser nomenat el candidat oficial, Adelson va abraçar el mal menor, se’l va endur de gira a Israel i va deixar caure uns quants milions més per ajudar-lo. No li va servir de res.

Sheldon Adelson és jueu, de Boston, i quan no era tan ric es considerava un demòcrata. El seu canvi de camisa, segons explica, és per combatre “el socialista Obama” —curiosament, després no té cap problema a l’hora de fer negocis en països socialistes com la Xina—. Sigui com sigui, aquestes eleccions demostren que, quan es tracta de defensar els seus interessos, Adelson es gasta els milions com si fossin diners del Monopoly. Tot un avís per als que posin pegues al seu projecte d’Eurovegas a Madrid. Al seu món els diners ho compren tot, o gairebé. Sort que ens el vam treure de sobre.

Jordi Puntí, El Periódico, 12 de novembre del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir