Les pinces estel·lars

 Estelada

(stellatus) Bandera catalana guarnida amb un estel o conjunt dels estels del cel.

Mai s'havien vist tantes estelades en cap campanya electoral. Ni municipal ni autonòmica ni general ni europea. La Diada va inundar el país de banderes noves i la pluja d'estels encara no ha acabat. Arreu de Catalunya hi ha estelades penjades en balcons i finestres des del setembre. Deu haver estat el producte estrella dels dos darrers mesos als basars regentats per xinesos, en els quals val a dir que l'estelada conviu sense complexos amb banderes del Barça, banderes catalanes sense estel, senyeres espanyoles, amb l'escut constitucional o amb el toro, i alguna altra variant. Els convocants de la manifestació unionista del 12 d'octubre van encarregar molts exemplars de la seva bandera bifront hispanocatalana, però el seu poder de convocatòria va ser entre ínfim, si el comparem amb la manifestació de la Diada, i mínim, si la contraposem a la manifestació de suport a la vaga general del 14-N. I tot això malgrat els càlculs d'aritmètica recreativa de María de los Llanos de Luna. La majoria d'estelades que es veuen tenen el triangle blau. Aquest és el disseny clàssic, inspirat en la bandera cubana i establert per Vicenç Albert Basteller l'any 1918. La versió alternativa, amb l'estel vermell sobre fons groc, és mig segle més jove. L'any 1968 la militància del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) va decidir que una bona manera de mostrar el seu esperit revolucionari era incloent l'estel roig. L'independentisme d'esquerres la branda, però tant la CiU sobiranista com els proveïdors dels basars  aposten per la versió clàssica del triangle blau.  

Aquí a La Vanguardia, la sèrie fotogràfica amb què Pedro Madueño il•lustra les entrevistes que el triumvirat de la Contra fa als candidats ha adoptat un caire vexil•lològic. Madueño els ofereix diverses banderes perquè posin per al retrat: l'estelada, la catalana, l'espanyola, l'europea... La setmana passada el líder d'ERC va sorprendre l'organització en triar l'europea i la catalana quadribarrada sense estel. Junqueras, que és historiador, va explicar que l'estelada és una bandera de combat i que la bandera de la Catalunya independent haurà de ser la que ara ja oneja al Palau de la Generalitat. La mateixa bandera, doncs, que dissabte Sánchez Camacho va combinar amb l'espanyola, tot fent-se un xal que el murri de Madueño no només va fotografiar per davant, sinó també per darrere, atenint-se a aquell antic principi d'urbanitat que permet les dames donar l'esquena sense faltar al respecte. En la imatge posterior es veia clarament que les dues banderes estaven agafades amb quatre pinces d'estendre. 

Així és com ara mateix estan les relacions entre Catalunya i Espanya. Agafades amb pinces.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma