dilluns, 19 de novembre de 2012

Lliçons d’anatomia

Ha tornat a passar. Dimecres a la nit, a les acaballes de la manifestació a Barcelona, els Mossos d’Esquadra van carregar de manera indiscriminada contra els vianants i una dona va quedar ferida greu d’un ull. És probable que en perdi la visió. Els indicis apunten que la causa va ser, un cop més, una pilota de goma llançada pels Mossos. No obstant l’endemà el conseller d’Interior Felip Puig va comparèixer en roda de premsa i va negar-ho. Les seves paraules textuals: “En allà no hi va haver-hi cap actuació ni cap càrrega policial, ni cap llançament de salves ni de cap tipus de projectil”. I tanmateix hi ha gravacions en vídeo que demostren que el dimecres els Mossos van disparar projectils, i apuntant no pas a terra —com estan obligats a fer— sinó directament contra la gentada.

La incompetència de Felip Puig comença a ser enciclopèdica. D’ençà que és conseller d’Interior, cada cop que els Mossos vigilen una manifestació, o una celebració multitudinària, hi ha algú que perd un ull, la melsa, un pulmó. La llista va creixent i, mentrestant, aprenem anatomia a cops de porra. Només la concentració massiva de l’Onze de setembre va acabar sense damnificats, però és que aquell dia l’actitud de la policia era festiva, i no agressiva.

Amant de les paraules contundents, milhomes oficial, Felip Puig s’ha doctorat en control i intimidació del ciutadà gràcies a episodis com el de la pàgina web per delatar els violents. El dimecres l’agressió al menor de Tarragona i altres cops de porra es van afegir a aquest currículum nefast. Veient la brutalitat amb què els Mossos actuaven, encegats, acarnissant-se amb els ciutadans, vaig pensar que hi havia tres explicacions: o es pensen que la vida és un videojoc, o l’adrenalina els surt per les orelles —i caldria que algú els fes un control antidòping— o ells també voldrien la dimissió de Felip Puig i l’obeeixen a ulls clucs. L’excés era tan obvi que l’endemà va sortir a demanar disculpes. Amb la boca petita, va dir que el cop de porra al nen va ser fortuït, de rebot. Semblava que comentés un gol en pròpia porta.

Jordi Puntí, El Periódico, 19 de novembre del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir