dilluns, 26 de novembre de 2012

Miliki i la nostàlgia

La setmana passada es va morir el pallasso Miliki. Tenia 83 anys i en feia gairebé 30 que estava inactiu, com a mínim a la televisió, però els mitjans l’han recordat amb un gran nombre d’articles i obituaris. El suplement d’ahir en aquest diari, amb les paraules de gent com el cuiner Joan Roca, l’humorista José Corbacho o el meteoròleg Francesc Mauri, n’era un bon exemple. Amb diferents graus de nostàlgia, tots els recordatoris d’aquests dies treien punxa sentimental als mateixos detalls de Gaby, Fofó, Miliki i Fofito. Hi apareixien el vestit llarg de color vermell; el “¿cómo están ustedes?” amb què començaven el programa; les seves cançons més populars, com aquella de Susanita tiene un ratón; la gorra de quadres de Miliki; el señor Chinarro, víctima habitual a l’hora de rebre pastissos a la cara...

Tots els que han parlat de Miliki tenen entre 40 i 50 anys, com jo mateix. Som la primera generació —la del baby boom— que va créixer veient la televisió i, per tant, des de petits vam incorporar els nostres herois als records particulars. Estic segur que aquella tele de només dos canals, que poblaven Mazinger Z i Orzowei, l’abella Maia i els homes de Harrelson, els pallassos de la tele i les cançons de Parchís, ens va donar una cultura pop que ens feia bullir la imaginació. Però encara estic més segur que ens va convertir en uns pesats.

Aquest deu ser un dels components generacionals dels que no vam fer cap revolta i gairebé no vam patir la dictadura: a falta de vivències fortes, ens agrada la nostàlgia compartida, vivificar els records mutus. Sense restar importància a la mort de Miliki, només faltaria, aprofitem qualsevol excusa per reviure aquelles batalletes com si tinguessin la força d’una educació moral de debò. Després, en ple atac de nostàlgia, en busquem les imatges a Youtube i ens adonem que vam tenir una infantesa de cartró pedra, però tant li fa: és la nostra i ens agrada. Si ara, a la ratlla dels 50, ja som tan carregosos, prepareu-vos: quan en tinguem 70 serem insuportables.

El Periódico, 27 de novembre del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir