Passar el país a net

Esborrany

Escrit de primera intenció destinat a fer-hi totes les esmenes, addicions i supressions que calguin.


Hi ha paraules que acaben associades a un moment. Esvoranc, per exemple. Cada cop que la sento pronunciar en català o castellà (socavón) penso en l'esfondrament del Carmel. Aquell enorme esvoranc de 35 metres de fondària i 30 de diàmetre que va engolir un garatge del carrer Calafell l'any 2005, afortunadament sense danys personals. En aquest final de campanya em passa el mateix amb la paraula esborrany, terme central en la maniobra d'agitprop faesista amb què un diari de Madrid vol sembrar dubtes sobre la honorabilitat dels dirigents convergents just quan totes les enquestes els atorguen una victòria clara en les eleccions del diumenge. En l'afer dels presumptes comptes bancaris a Suïssa l'elecció de l'esborrany com a format de document incriminatori ja diu molt sobre la potineria de tot plegat. Més encara quan l'esborrany en qüestió sembla un Google Doc del Rincón del Vago on  abocar retalls copiats i enganxats per aquí per allà, sense autoria definida ni usuari que la reclami. Només cal comparar-lo amb els documents que filtrava Wikileaks per captar la magnitud del nyap. Si no fos per la gravetat de les insinuacions i per la devastadora certesa que moltes estructures de l'Estat (espanyol) els donen suport implícit, no costaria gaire imaginar el mític polític lerrouxista Joan Pich i Pon repetint, amb una veu d'espinguet enrogallat com la del ministre Montoro, “doncs si això continua així poso tots els calés en un barco i me'n vaig a Suïssa”. Si l'esvoranc del Carmel va ser causat per una negligència greu en les obres del metro, l'esborrany suís del corifeu prové d'una negligència greu a l'hora de percebre la magnitud del malestar social que ens ha portat a aquestes eleccions. 

Qualsevol campanya electoral és sempre un esborrany que després els resultats passen a net. El text en net és susceptible d'interpretacions ben diverses, com es pot comprovar l'endemà de qualsevol contesa electoral, però aquesta vegada hi ha un fet diferencial de gran calat. El dret a decidir. L'esborrany de la campanya, tan ple de guixades com vagi, es passarà aquest diumenge a net, sí, però amb el compromís de fer-ne aviat una segona versió més en net encara, en negre sobre blanc, que ha de reflectir d'una manera fefaent la voluntat de futur del poble català. Un referèndum, consulta o plebiscit sobre el qual es començarà a parlar el dilluns mateix, quan l'esborrany de la campanya deixi pas a un text en net amb el repartiment d'escons al Parlament. El nyap de l'esborrany suís pretén incidir sobre aquest repartiment escampant brutícia per impedir que puguem passar el país a net. Però, en realitat, aquest diumenge comença el procés d'escriptura.

Màrius Serra. La Vanguardia. Votabulari a Política. 23/11/12

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma