Per un si o per un no

 Referèndum

(del llatí referre, reportar) Votació de tots els ciutadans per a pronunciar-se sobre una qüestió.


Referèndum és un dels dos polisíl·labs més controvertits de la campanya. L'altre és independència, esclar. Al programa electoral de CiU ocupa el lloc que tenia el pacte fiscal a les anteriors eleccions, fa només dos anys. El següent graó en l'escala de la vida
, per dir-ho en termes afins al sistema filosòfic de Francesc Pujols. L'origen etimològic de referèndum ja ens dóna pistes sobre el llarg i tortuós camí que hi mena: és l'acusatiu del participi futur passiu del verb llatí referre (reportar, referir). Potser per això, sovint es parla de consulta. Per evitar el llatinòrum però sobretot per eludir l'oposició frontal dels qui fan de la lletra de la llei un parapet des del qual fonamentar posicions inamovibles, sota lemes tan antiargumentatius com “això no és possible perquè és impossible”. El moviment popular iniciat a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009 hauria subscrit l'opinió de Picasso sobre el possibilisme: “Jo faig l'impossible, perquè el que és possible ja ho fa qualsevol”. Però tot i així van desestimar dir-ne referèndum i en van dir consulta. La pregunta va ser: “Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”. D'aquell reguitzell de consultes populars va sorgir l'Assemblea Nacional Catalana i, doncs, la convocatòria de la històrica manifestació independentista que desemboca en aquestes eleccions. Alguns dels seus promotors, com l’ara diputat Alfred Bosch o el tàndem Sissí López Tena & Uriel Beltran, han saltar d'aquell moviment voluntarista a l'arena parlamentària. 

El president Mas transforma el referèndum en un antònim de l'impossibilisme constitucionalista, amb el seu reiterat compromís de celebrar-lo “sí o sí”, sense sortir-se de la legalitat. Com? Aquesta és la pregunta del milió i mig. CiU ha trigat tres dècades a esclarir el què i ara ha d'explicar el com en tres mesos. De fet, abans de l'avançament electoral ja s'havia introduït al Parlament una llei de consultes per donar un marc legal al referèndum que ha de decidir el futur de Catalunya i la intenció de CiU és tenir una llei de consultes aprovada abans de l'estiu. Navarro vol i dol, Gallardón diu que és impossible consultar només als catalans, i l'expresident Montilla va buidar la bufeta sense punteria  en dir que els referèndums eren les votacions preferides de les dictadures. Dimecres, Artur Mas va verbalitzar a Brussel·les una modalitat extrema de referèndum: unes noves eleccions plebiscitàries a les que tots els partidaris del sí es presentessin units en una sola llista. Si mai arriba a fer-se aquest Referèndum Extrem, seria una oportunitat única per canviar el sistema electoral i apostar per les llistes obertes.

Màrius Serra. La Vanguardia. Votabulari 9/11/2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma