Publicitat negativa

Garcia

Antropònim d’origen basc estès pertot. Municipi de la Ribera d’Ebre, entre Mora d’Ebre i Ascó

La publicitat negativa és una de les normes d'or de qualsevol campanya electoral. Els candidats critiquen els rivals amb una intensitat proporcional al nombre d'electors que esperen arrabassar-los. A voltes disparen contra els més propers ideològicament perquè l'oposició als més llunyans ja es dóna per descomptada. Les carregades poden anar canviant de destinatari conforme avança la campanya, perquè les enquestes més o menys secretes que manegen els van dictant l'estratègia. Les campanyes són tan caòtiques que de vegades els partits es fan gols en pròpia porteria. És el cas de Marcel·lí Iglesias, esguerrant la sensatesa que presideix l'eslògan del PSC amb la seva al·lusió aritmètica al nazisme. Tots els partits són susceptibles de fer-se gols en pròpia porteria. En qüestions polítiques fins i tot la porteria en la qual ha entrat cada gol és tan opinable com un penalti o un fora de joc. Segons els colors de l'espectador que el canti, el gol que el ministre Wert va fer amb la cama dreta espanyolitzadora pot pujar al marcador unionista o al sobiranista. I el mateix es pot dir d'algunes ocurrències electorals llançades per altres membres del govern d'Espanya, entre les quals destaca el novedós concepte de cop d'estat jurídic formulat pel ministre García-Magallo. Des de fa uns mesos s'ha posat de moda assegurar que aquesta mena d'atzagaiades espanyolistes afavoreixen l'independentisme. Fa de mal demostrar, tot i l'innegable precedent dels vuit escons que l'ERC de Carod-Rovira va aconseguir a les Eleccions Generals del 2004 gràcies a la campanya gratuïta de linxament faesista que li va muntar Aznar.

Des de fa tres dies hi ha un cas més objectivable. El pintoresc afer de la catalanització de cognoms que emana del video “¿Pesadillas?...” del PP. Aquell en el qual l'endemà de la independència en Joan Garcia és aconsellat de substituir el seu cognom per Garriga, segons una lògica de pensament francament delirant. Aquest és un cas evident d'humorisme involuntari. Ho demostra que  Sánchez-Camacho, en voler justificar que el video era humorístic, encara va brandar, posant cara de Guernica, un decret de 1998 en el qual es concreten els documents que cal presentar si algú es vol acollir al dret de canviar-se el nom o el cognom segons la llei de política lingüística. Les bromes subsegüents sobre cognoms traduïts (catalanitzar Camacho dóna molt de joc) són meres anècdotes. L'única qüestió constatable és que, arran del video del PP, el consistori del municipi de Garcia (Ribera d'Ebre) ha decidit adherir-se a l'Associació de Municipis per la Independència. N'és el 619è. L'operació Garcia és una mostra empírica que algunes atzagaiades sí que fomenten l'independentisme.

Màrius Serra. La Vanguardia. Votabulari. Política 14/11/12

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma